RESUM DEL PROJECTE

“Existeix també una ciutat rural que no es deixa cartografiar” Amb aquesta cita del llibre Vidas a la intemperie de Marc Badal, sorgeix la idea inicial d’aquest projecte. Una proposta de mediació artística que, a través de l’art i la cuina, busca generar una cartografia que aborde les relacions d’interdependència entre la ciutat i els pobles.

Cadascuna de les mediadores ve de pobles propers a la ciutat de València, on la definició estàndard de ruralitat no acaba de concordar amb la seua realitat i senten que els seus pobles es troben en un “entre” difícil d’encasellar. De la mateixa manera, durant els anys viscuts a la ciutat, s’han percebut maneres de viure, espais, situacions o iniciatives que podrien ser, més bé, pròpies del món rural.

És a partir d’aquest moment, que hom es planteja si realment existeix la tal dicotomia establerta entre el que és urbà i el que és rural i, es comença a indagar en el concepte de ciutat rural, que aborda el vincle que sempre ha existit entre ambdós, així com les formes genuïnes potencials que sorgeixen de la seua conjugació. La ciutat rural, per tant, esdevé un nou terreny que cal explorar, des d’on imaginar com relacionar-se i viure-hi.

D’altra banda, la passió que comparteixen per la cuina, les ha motivat a utilitzar-la per explorar la ciutat rural i fer-la servir de llenguatge i eina al projecte. Aquesta decisió també parteix del precepte que tot el que envolta l’acte de menjar és polític, la qual cosa els ha servit per a plantejar un seguit de problemàtiques d’actualitat.

La cartografia que s’ha plantejat està formada per tres capes o fases, que s’han desenvolupat simultàniament i que s’han entrellaçat i nodrit les unes de les altres:

D’una banda, entenent que la ciutat rural ja és, s’ha iniciat una recerca que aborda les relacions amb la ciutat que abracen el caràcter rural o que aporten aspectes rurals a aquesta. Així, s’ha fet un recull de projectes, comerços, col·lectius o espais per tal de mapejar la ciutat rural i, d’altra banda, teixir una xarxa que possibilite generar col·laboracions.

S’ha desenvolupat un cicle de 5 mediacions articulades a través de l’art i la cuina, en les quals, conjuntament, s’ha habitat aquest terreny fèrtil per a imaginar altres futurs possibles, posant sobre la taula un seguit de temes que travessen el concepte esmentat: el temps, l’ús de l’espai públic, les males herbes, la sobirania alimentària, els rituals col·lectius I la simpoiesis.

En algunes d’aquestes mediacions s’ha col·laborat amb altres artistes i col·lectius com EdredonLab, Lucía Martí, Antoni Solera, Pau Mendoza, Col·lectiu Viridian, la Asociación de Mujeres Africanas de Paterna, l’associació Arrelaires, Pol Olivé, i Josep, tècnic agrícola i mediambiental i el Cabanyal Horta.

Aquesta part de la cartografia, aleshores, està conformada per la recopilació dels diferents tipus de materials que registren el procés col·lectiu de recerca i creació.

Els plats que s’han cuinat en cada mediació configuren la tercera capa de la cartografia: amb el menú, s’han inventat plats per contar històries i aprenentatges, s’han cuinat receptes transmeses i els ingredients han fet referència a la terra on han crescut i les persones que els han cultivat. Ha sigut també experiència estètica i poètica, un banquet curosament disposat on cada element ha significat unes coses i n’ha resignificat d’altres, una cartografia detalladament traçada per a ser tastada conjuntament i continuar conversant i compartint al voltant del menjar.

ACTIVITATS EN EL MARC DE LA RESIDÈNCIA

6 d’abril de 2024: PICAETA DE BIENVENIDA. Especulacions entorn al concepte ciutat rural

27 d’abril de 2024: Un refugi temporal a la ciutat

1 de juny de 2024: Pícnic asfaltat

22 de juny de 2024: Mals herves i rituals per al solstici

26 de juliol de 2024: Open Studio

AUTORIA

Irene Verdeguer Olmos és artista i mediadora resident a València. Centra la seua pràctica artística en projectes que exploren el potencial pedagògic de l’art. Ha portat a terme projectes dirigits a les infàncies que posen en valor el coneixement intuïtiu i sensible amb tallers de dibuix expressiu i amb l’escoleta de pasqua “el barri al centre”, aquesta última dins el marc de les pràctiques del Màster, al CCCC. Actualment, està involucrada en l’activitat cultural del poble on viu. En aquest context ha realitzat el projecte Memòries íntimes, espais compartits. Un projecte de mediació artística que pretén incentivar de manera crítica, diversa i cooperativa l’activitat cultural de la localitat de Guadassuar.

Irena Santamaria Aguilar. Artista i animadora resident a València. La seua obra, al mateix temps que la seua persona tendeix a ser un poquet dispersa i abraça molts àmbits diferents dins de l’art, desde l’animació a la cuina, passant per disciplines com la il·lustració o la fotografia. Actualment està finalitzant el Màster d’Animació de la UPV i realitzant un curtmetratge junt a 4 companys més que consituirà el seu treball de fi de Màster. Per una altra banda realitza animacions per a diferents col·lectius de València i voltants i està tractant de desenvolupar un estil propi dins d’aquest àmbit. A més, sense adonar-se ha configurat un negoci de pastissos per encàrrec a través dels quals està explorant la seua creativitat aplicada al menjar. Juntes desenvolupen una línea creativa de treball en la que la cuina dialoga amb altres pràctiques artístiques i culturals. Pretén ser una ferramenta que permeta investigar, experimentar i conèixer de manera estètica, teòrica, sensorial i col.lectiva.