Una de les capes de la cartografia d’El menú de la ciutat rural consisteix en un estudi de camp de la ciutat de València  per conéixer cooperatives,  col·lectius, espais o comerços que hibriden els sabers rurals amb les diverses realitats urbanes.

Per tal d’abordar la investigació creguem imprescindible comptar amb l’experiència i el coneixement de persones i col·lectius que, des de diferents  aproximacions, es relacionen amb la ciutat de València abraçant la seua ruralitat o aportant dinàmiques rurals al context urbà.

Així, el passat dissabte 1 de Juny férem un Pícnic asfaltat: un esmorzar per compondre, a través de la conversa al voltant de la taula, una definició  col·lectiva i oberta sobre què és la ciutat rural i el que aquest concepte ens suggereix.

El pícnic va ser, a més, una manera de trencar amb les lògiques urbanes d’habitar l’espai públic en la que el menjar va articular l’acció i encetà la reflexió. Van acudir al Pícnic asfaltat Chiara Sgaramella del Col·lectiu Viridrian, Natàlia Castellanos de l’Associació Arrelaires,  Aisha de Mujeres Africanas de Paterna, el cuiner Sobruix, l’arquitecte Pau Mendoza i Josep, tècnic agrícola i mediambiental.

(Les tauletes per al pícnic van ser dissenyades i construïdes dins el marc de Residències artístiques de Joventut 2024 amb fustes reciclades del Centre  del Carme i tallades per Alfredo Burguera).

Mediació en el marc de la residència “El menú de la ciutat rural”, d’Irene Verdeguer i Irene Santamaría, projecte de residència de mediació cultural del programa Cultura Resident del CMCV.