Quantes vegades has consultat el teu telèfon des que has eixit de casa? Quantes decisions t’ha ajudat a prendre en les últimes tres hores i quantes n’ha pres per tu? Possiblement moltes. És molt probable que els algoritmes encarregats de prendre aquestes decisions t’hagen acompanyat i no te n’hages ni adonat.

Un algoritme és un conjunt prescrit d’instruccions que permet dur a terme una activitat pas a pas i sense generar dubtes. Hui en dia, aquestes instruccions han servit perquè l’humà cree una intel·ligència artificial a la seua mida. El llenguatge amb què les màquines prenen decisions s’infiltra cada vegada més en la nostra vida quotidiana. La nostra forma d’estar al món ve determinada per la nostra interacció amb les màquines: s’han convertit en un membre més del cos humà contemporani.

Els algoritmes suaus entén l’algoritme com un eix de comunicació entre humà i no humà: com un punt de connexió entre dues formes d’existència. L’exposició recull les propostes d’una sèrie d’artistes les pràctiques dels quals posen en escena aquesta forma de comunicació i els seus contorns com un sistema de codis i senyals que afecten els cossos. Els algoritmes, en tant que envien senyals codificades que produeixen accions, s’allunyen de la funció simbòlica que configura el llenguatge i, per tant, no estan pensats per a formar text, sinó per a desencadenar una activitat. Aquest fet situa el seu camp d’acció en un pla corporal i el posiciona en un estat prelingüístic que s’assembla a formes de comunicació més orgàniques com les dels animals o les plantes. D’aquesta manera, l’exposició pretén generar un encontre més tàctil, epidèrmic i suau, des del qual construir aliances.