Prenent com a punt de partida les exposicions que es mostren actualment en el Centre del Carme, l’alumnat del Màster Permea (Programa Experimental de Mediació i Educació a través de l’Art) activarà diferents visites comentades i propostes de mediació, des d’enfocaments personals i metodologies experimentals.
Guiats per Eva Bravo i Tono Vizcaíno, arqueòlegs i mediadors culturals que actuen com a tutors, l’alumnat proposarà formes d’aproximació a les exposicions que abasten un ampli ventall de públics i subjectivitats.

11.00 hores. Xafar el sòl, pesar absències
Una proposta de Laís Cardoso dona Rosa
Punt de trobada: claustre gòtic
Esta mediació és una invitació a entrar a poc a poc: habitar el museu amb el cos i, amb el cos, mantindre viva la memòria. A partir d’un ritual col·lectiu entorn de l’obra de Pepe Beas, Laudas funeràries com a llençols tendits al sol (2019), caminem en una busca, escoltem una veu que no va trobar el que buscava i sostenim junts el que no té resposta. Per la memòria de Nelly i de les moltes persones desaparegudes a les mans de règims autoritaris, ahir i hui.

12.00 hores. Cartografia d’un espai propi (o no)
Una proposta de Sara Martínez
Punt de trobada: exposició Circuito Cerrado
Una mediació que, a partir de la peça A Million Monkeys, d’Arata Mori, de l’exposició Circuito Cerrado, explora el refugi com un espai ambivalent: un lloc de protecció que també pot convertir-se en aïllament. A través de preguntes, dibuix i dinàmiques col·lectives, els participants cartografiaran el seu espai íntim, identificant els elements que protegixen, tanquen o obrin. Es tracta de reflexionar sobre quan un refugi deixa de ser-ho i sobre la tensió entre intimitat, soledat i necessitat de connexió amb els altres.

13.00 hores. Cerimònia per a un riu
Una proposta de Chivi Amoy
Punt de trobada: exposició Pepe Beas. Els màrgens del real
Una habitació blava, un cos nadant entre gels, una clau daurada. Pepe Beas construïx un univers oníric per a preguntar-se sobre el místic i la busca del tot.
Fa un any estava vivint entre glaceres, en la fi del món, a l’Argentina. No puc deixar d’imaginar-me en eixos paisatges; no puc evitar pensar que este 25 de març els diputats convoquen una audiència pública per la reforma de la Llei de Glaceres a l’Argentina. Em pregunte si és possible parlar d’espiritualitat sense nomenar un territori.
Què és l’espiritualitat per a vostés?
Sensibilitat ambiental, lluites territorials, cossos col·lectius.
Cerimònia per a un riu és una invitació a repensar els rituals col·lectius que ens connecten amb el territori.

16.00 hores. Una clivella, un espai per a pensar l’oportunitat
Una proposta de Analía Porro Viquez
Punt de trobada: exposició Pepe Beas. Els màrgens del real
És una trobada per a pensar sobre la incomoditat col·lectiva i els espais que podem crear per a transformar-la en una oportunitat.
És una invitació a posar el cos en moviment i reflexionar entorn d’eixos buits que podem trobar col·lectivament.
Què apareix quan alguna cosa ens incomoda?
Quina és la potència col·lectiva quan l’habitem en companyia dels altres?

17.00 hores. Mirar en compàs: quan la imatge sona
Una proposta de Marina Navarro Vidal
Punt de trobada: exposició Chema Madoz. Letra y compás
Es pot escoltar una exposició encara que siga en silenci? Què ocorre quan recitem una imatge o quan proposem el nostre propi ritme a unes imatges?
Mirar en compàs: quan la imatge sona és una invitació a fer de les imatges detonants d’altres llenguatges més enllà del visual.