Prenent com a punt de partida les exposicions que es mostren actualment en el Centre del Carme Cultura Contemporània, l’alumnat del Màster Permea (Programa Experimental de Mediación i Educación através del Arte) activarà diferents visites comentades i propostes de mediació, des d’enfocaments personals i metodologies experimentals.

Guiats per Eva Bravo i Tono Biscaí, arqueòlogues i mediadores culturals que actuaran com a tutores, l’alumnat activarà formes d’aproximació a les exposicions que involucren cossos i subjectivitats d’un ampli ventall de públics.

11.00 – La resta del paisatge
Una proposta de Sofia Valota
Exposició: Si pudiera elegir mi paisaje
Dirigida al públic general

Descarte, escombraries, brutícia, decadència, abandó. Estes paraules no evoquen un paisatge idíl·lic, veritat? No obstant això, en les nostres experiències quotidianes, en els nostres paisatges, són elements infaltables. A través de la metodologia de la deriva, farem una passejada a la recerca del que normalment no volem veure, serem paisatgistes que no busquen la presa perfecta i neta, sinó que caçaran el que tendim a evitar. Quin paisatge serà l’habitat per les coses que no volem veure?

12.30 – Si pudiera elegir mi paisaje
Una proposta de Marta Gómez
Exposició: Si pudiera elegir mi paisaje
Dirigida a l’Associació L’Arca. Grup tancat

Quines emocions travessen a l’artista que compon l’obra? Per què va triar eixe fragment?
Si pudiera elegir mi paisaje ens convida a activar un espai de calma i d’escolta conscient posant el focus en com les nostres emocions també construïxen un paisatge col·lectiu. A través de l’assemblea participativa dinamitzarem un procés de reflexió sobre cóm es construïx l’imaginari d’un paisatge.

17.00 – Pot el claustre del museu ser un paisatge?
Una proposta de Lucía Martí Llop
Exposició: Si pudiera elegir mi paisaje
Dirigida al públic general

Què és el que configura un paisatge? Quins elements, éssers o percepcions han d’habitar-ho per a ser concebut com a tal? Si el claustre gòtic poguera triar ser un paisatge, Quins paisatges podria ser? Com ens agradaria que anara o com ens ho imaginem? Fora o dins del museu? Quins elements fan que un lloc prenga forma, canvie, siga utilitari, contemplatiu, transitat, oblidat, situat, rural, perifèric, comunitari? I què ho convertix en paisatge? Pot el claustre del museu ser un paisatge?

18.00 – Desenmarcar el paisatge
Una proposta de Rosabel Velázquez
Exposició: Si pudiera elegir el paisaje
Dirigida al públic general

Quan mirem, delimitem el que veiem, posem el focus en un fragment de realitat per a centrar-nos en ell, però sempre podem mirar des d’un altre lloc i ampliar el percebut. En l’art, els artistes també seleccionen fragments —els emmarquen, els interpreten i els transformen en ‘paisatge’—. Amb l’objectiu d’invertir este procés, aprofundirem en com podem ‘desemmarcar’ els diferents tipus de paisatge que ens planteja l’exposició. En esta activitat ens centrarem en diverses obres per a reinterpretar-les a partir d’allò que no veiem, imaginant ajuntes què hi ha més enllà dels marcs.