Autoria: Jose Maria Hortelano

L’experiència que emana d’esta obra col·lectiva proposta en origen per Joan Bernat Pineda, conjuga diverses disciplines i elements que la construïxen: la dansa, la música, el so diegètic, l’expressió corporal, la sensació cinestèsica, l’espai-temps, la llum o la plàstica del moviment entre altres.

Per la seua configuració, en la creació del projecte es veuen embolicades sis realitzadores de Film de Dansa, el músic Rafel Arnal, el fotògraf José María Hortolà i el propi Pineda com a coreògraf i ballarí. Este grup no és només un conjunt de persones amb habilitats que se sumen per a obtindre un resultat concebut i tancat a priori. Els que ho componen, a més de coincidir tots ells en l’especialitat o la formació com a realitzadors de cine, la combinen amb la seua pràctica en altres camps que aporten múltiples coneixements: plàstica, dansa contemporània, composició musical, teoria estètica, filosofia, tècniques de meditació i inclús moda i tendències. L’obra es nodrix d’una creativitat coral en què totes les parts participants construïxen el tot compartint coneixements, decisions i riscos.

‘Sharqi’ no sols resulta interessant com a obra audiovisual, que indaga sobre allò extrem en el rodatge i el muntatge de la tècnica de Film de Dansa, sinó també com resultat creatiu plural. I al seu torn, el seu discurs apel·la a la convivència cultural de distintes ensenyances, formes de vida i creences que siguen capaços de conservar la seua força individual sense deixar d’harmonitzar entre elles. El moviment del ballarí, amb un plantejament repetitiu d’influència oriental, es reinterpreten incessantment a través de la multiperspectiva fílmica i el muntatge cinematogràfic, la qual cosa genera una contemplació hipnòtica i alimenta la meditació. Una mirada d’anada i tornada des d’Occident cap a l’Est.