RESUM DEL PROJECTE

Amb les mans requerim, acariciem, prometem, cridem, acomiadem, amenacem, demanem, supliquem, refusem, interroguem, admirem, expliquem, confessem, ens penedim, temem, ens avergonyim, dubtem, instruïm, manem, incitem, animem, jurem, acusem, condemnem, injuriem, menyspreem, desafiem, beneïm, humiliem, ens burlem, ens reconciliem, recomanem, exalcem, celebrem, ens alegrem, ens compadim, ens entristim, ens desconsolem, ens desesperem, ens sorprenem, cridem, callem,

i què no? Amb una variació i multiplicació que rivalitza amb la llengua.

A la punta dels dits es conjuguen sorprenents aventures de l’afecte i la matèria.

Una ombra sobrevola les meues mans és una investigació oberta que situa a la mà dins el quadre fílmic; quadre entès no només com a escena cinematogràfica sinó com a lloc on la mà activa, interromp, altera o subratlla en viu la imatge projectada.

Pensar a la mà com una possibilitat de cos d’esdevenir de manera “autònoma” a les estructures fílmiques des de l’expandit, entenent el cel·luloide com un altre cos material. Posar èmfasi des de la imatge en moviment a aquest cos: el que performa per ser filmat, projectat i tornat a filmar.

Es pensa en la imatge filmada i projectada des d’una idea de ressò, bucle, a la càmera com a eina de dibuix i a la mà com a instrument de performativitat.

Spinoza fa pensar amb la pregunta Què és el que pot un cos?, que els cossos no es redueixen al mer organisme, no es defineixen pel seu gènere o espècie ni pels seus òrgans i funcions sinó pels afectes de què són capaços, i és des d’aquesta premissa on el projecte revisita escenes on mans=cos (meues, amigues, familiars, de treballadores) són activadores i actrius en aquest arxiu personal.

Arxiu des d’on es fa una revisió de les filmacions de l’artista (des del 2014 fins ara) on detecta la mà que entra en escena com a actuació que activa i desactiva objectes, la que interromp el quadre i també delimita una distància d’allò que es captura, donades per les condicions al moment de filmar.

Els gestos (en aquest marc de recerca: el gest de la mà) constitueixen una temporalitat del moviment que transforma el fet fotogràfic en cinematogràfic, el fet fílmic en performatiu: estirant la idea d’imatge en viu/projectada/filmada.

Aquestes alteracions, o canvis d’estat de la matèria, podrien entendre’s dins de la pràctica i metodologies de fer/pensar dins de la investigació com una forma de narrar fragmentàriament les imatges on el fet dactilar/petjada/matèria es vincula al temps real i cinematogràfic.

AUTORIA

Valentina Alvarado Matos (1986, Maracaibo, Veneçuela) és una artista visual la pràctica de la qual se centra en el collage entés com a atuell que allotja: paper, film, ceràmica i múltiples mitjans on pensa la imatge i la seua materialitat travessada des d’una mirada que gira entorn de la identitat en la diàspora, el paisatge i el que suposa la petjada tàctil dins dels processos del fer en l’art. Les seues peces s’han exhibit en Viennale, International Film Festival Rotterdam, L´Alternativa, Oberhausen, Festival Punt de vista, Ambulant, XCentric, SFCinemateque, Loop Festival, Filmoteca de Catalunya, Fabra i Coats, Espai 2 Àngels, Arts Santa Mònica, entre altres.

Ha sigut artista resident en The Liaison of Independent Filmmakers of Toronto, L’Escocesa, matadero Madrid i actualment és artista resident Hangar a Barcelona.