El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista Solimà López, ha presentat este matí la primera exposició de la renovada Sala Domitori del Centre del Carme, ‘File_Genesis’.

Segons Pérez Pont “dins de la seua reformulació com a centre de cultura contemporània, el Centre del Carme inaugura un espai que, des d’este moment, es dedicarà a albergar projectes de caràcter tecnològic i d’art sonor. Al mateix temps, amb l’eliminació dels murs d’exposició queden a la vista les parets originals d’esta magnífica sala Dormitori recuperant este espai com a visita patrimonial de l’antic convent”.

“Volem obrir el Centre del Carme a tot tipus de manifestacions de la cultura contemporània. Esta exposició acosta a l’espectador una disciplina artística fins a la data reservada per a un públic molt concret, com és l’art digital. L’exposició que presenta Solimán López indaga en l’origen de la imatge digital però també en la gènesi de la història de l’art, de la iconografia i les formes de comunicació del ser humà” ha explicat el director del Consorci.

Solimán López (Burgos, 1981), mitjà artista, fundador de l’Harddiskmuseum i director del departament d’I+D+I en ESAT, presenta en la Sala Dormitori del Centre del Carme els seus últims treballs vinculats al significat del digital i la seua aplicació a l’art.

La seua fixació, entorn de les noves tecnologies des d’un punt de vista conceptual, li ha posicionat en un original i únic llenguatge artístic que es veurà en tota la seua esplendor en esta exposició que, davall el títol File Gènesi, ens farà pensar sobre l’origen de la imatge (digital), la seua construcció, la seua relació amb la comunicació humana i els seus mites aplicats a la cultura i la societat.

File_Genesis es concep com un conjunt de peces multimèdia unides per un eix principal, el significat del digital.

Segons l’artista, Solimà López “l’exposició toca la teoria de l’art, és impossible entendre l’art contemporani sense l’ús del digital. A través de les tecnologies també es pot fer poesia”.

Solimà explica que “les noves tecnologies estan cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana, en les nostres llars, i potser l’art digital siga el tipus d’art que tindrem en les nostres cases en el futur”.

“L’exposició busca mostrar a l’espectador el procés: fer comprendre, mostrar el seu funcionament, estripar les noves tecnologies. L’exposició és una proposta ferma de què el digital pot ser quelcom físic, tangible” conclou l’artista.

La proposta parteix de la reflexió primigènia sobre l’origen de la imatge en la cultura i societat, i sobre com des del digital s’estan tornant a establir les bases d’aquest imaginari col·lectiu construït per la imatge.

En una societat tecnologicodependent, en què es donen per assentades les veritats emeses pel digital i la pantalla, Solimán López desenvolupa un discurs pragmàtic sobre el que significa la imatge, la veritat intrínseca a aquesta, en tant que representació, i la mentira implícita en el digital, com a interpretació tecnològica de dades que són mostrades a través d’interfícies.

L’artista desenvolupa una sèrie de peces en què es posa en tela de judici aquesta veritat-mentira de la imatge contemporània, tocant de manera directa factors com la identitat cultural, social i religiosa, la iconografia, la ciència, la comunicació i el llenguatge.

La mostra té com a eix principal la instal·lació que dóna nom a l’exposició, «File Genesis», concebuda com una fàbrica de creació d’arxius digitals per mitjà del motor de renderitzatge del programari Blender, que ha sigut reprogramat per a extraure les dades imprescindibles en la configuració de la imatge digital, i que són mostrats a través d’una visualització de dades (visual data) i diferents dispositius perifèrics de reproducció d’imatge.

Aquestes imatges, que van construint-se en temps real durant la duració de l’exposició, ens parlen sobre diferents orígens (gènesi), tant de la humanitat com a espècie, com de la seua pròpia cultura basada en la imatge, amb totes les seues mitologies i simbologies, que són emmagatzemades en sis escultures de marbre que funcionen com a temples de la imatge digital. L’espectador veu la gènesi dels arxius digitals.

En Fisher Price, moltes pantalles representen un peix digital que ha sigut peix per les xarxes contemporànies. Una al·lusió directa a la mentida del digital, en la qual la imatge mostrada en pantalla és una mera representació d’allò que dóna vida a tot el digital, la dada. L’artista utilitza elements com la xarxa, la pesca o el peix per a parlar-nos del líquid digital, la memòria a curt termini i la superpoblació d’imatge digital i la seua falsa representació, dependent de la mateixa tecnologia. La instal·lació es completa amb un missatge interactiu que pot ser visitat per l’espectador a través del seu dispositiu mòbil descarregant un contingut digital.

El muntatge és completat amb peces més xicotetes, com Red cloth, en la qual se’ns presenta el dubte sobre la veritat de la representació digital a través d’un vídeo i un fragment de tela roja. L’obra interpel·la directament la intel·ligència de l’espectador en la seua percepció sobre la realitat, i estableix un vincle confús entre la realitat i realitat virtual, de la qual l’artista no dóna cap pista.

Entre aquestes peces, l’artista ha disposat diferents sorpreses de xicotet format que construeixen el relat global i que s’estableixen com a xicotets senyals i artificis que accentuen el concepte general de l’exposició. La veritat en la imatge digital. La veritat en la percepció de la imatge del nostre temps.