València (10.03.2017). El Centre del Carme acull demà la presentació del llibre ‘La mujer de piedra se levanta y baila’ de l’artista gallega establida a València Pamen Pereira.

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana col·labora en la presentació d’esta publicació editada pel Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC) i Cultural Rioja amb motiu de les recents exposicions de l’artista en ambdós institucions (en les sales del museu en Lleó i en la sala Amós Salvador a Logronyo).

El llibre conté una magnífica documentació fotogràfica, codis QR per a visionat de vídeos, i textos de Pamen Pereira, Kristine Guzmán i Albert Esteve, així com poemes de Karlotti Vall i una conversació entre l’artista i el mestre zen Dokushô Villalba.

Intervindran en l’acte Víctor Segrelles (editor i comissari de l’última exposició de Pamen Pereira a València fins a la data, en La Gallera en 2002), Kristine Guzmán (Coordinadora General del MUSAC i comissària de les exposicions objecte del llibre), Albert Esteve (professor de l’EASD de València) i l’artista.

Nascuda en Ferrol en 1963 i resident a València, al llarg de tota la seua trajectòria artística, Pamen Pereira, no ha cessat de viatjar per distints països, residint llargues temporades en llocs remots, extrems, com l’Antàrtida o el Sàhara, o no tan remots per a ella com Japó. Recentment, a través de la seua col·laboració “Carte Blanche” d’Hermès ha realitzat intervencions artístiques en els espais d’esta firma a Barcelona, Connecticut, Hong-Kong, Dubai i altres ciutats de Xina i Taiwan. Ha presentat exposicions individuals en prestigioses galeries espanyoles, i en espais públics i sales institucionals com al Museo de Arte Contemporáneo Unión Fenosa (MACUF), Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC), La Gallera de València, Centro de Arte CajaBurgos i, davall el lema “‘La mujer de piedra se levanta y baila’”, en el MUSAC i en la Sala Amós Salvador.

Les seues exposicions, envolvents instal·lacions escenogràfiques sobreïxents de misteri i meravella, com a espais rituals sense cerimònia, estan concebudes, segons Albert Esteve “com un acte de creació, una nova obra traçada a partir de l’ordenació dialogada de les peces i del seu acomodament a l’espai singular de la sala… Estem davant de la concepció d’un espai viu. Este té pulsacions, es contrau i es dilata. Són els objectes els que ho configuren amb les seues interrelacions, el seu poder magnètic i el seu impacte visual”.