El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) acull l’exposició ‘ANTONIO, JESÚS, MAGDALENA, MARÍA, NICOLÁS, TERESA’ de l’artista mallorquí Joan Morey. Es tracta d’una investigació que explora les relacions entre la imatgeria religiosa barroca, el poder de la veu i les formes de comunicació actual.

La mostra, que pot visitar-se a la Sala Contraforts fins al pròxim 22 de novembre, és el resultat de la I Convocatòria Nacional de Videoart LA MULTIKANAL, promoguda per la revista d’arts visuals i cultura contemporània MAKMA i l’Associació de Professionals per a l’Acció Cultural Contemporània (APACC), amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV).

L’exposició ha sigut presentada este dimecres pel director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, al costat de l’artista Joan Morey i al director de MAKMA, Salva Torres.

Durant la seua intervenció, Bugeda ha assenyalat la importància de fer costat als artistes visuals no sols a través d’iniciatives pròpies sinó també “escoltar i recolzar els projectes que sorgixen del propi sector artístic valencià, com en este cas, a partir de la proposta de MAKMA”.

Així mateix, ha indicat que esta iniciativa, pionera a Espanya, “situa a València en relació amb el context de l’art al nostre país i dels nous llenguatges de la contemporaneïtat”. “En l’actualitat, és complicat dissociar l’àmbit audiovisual i el videoart de la creació actual, ja siga com una ferramenta o com la pròpia forma d’expressió dels artistes, i això es deu, en part, al fet que el món audiovisual és la forma de comunicació del present”, ha afirmat.

“Precisament, Morey ens parla d’això en la seua obra, reivindicant la llibertat de comunicació cap a l’exterior, cap als altres, però també cap a nosaltres mateixos. D’ací eixa mirada cap a la iconografia clàssica, cap al misticisme com a manera de girar la mirada cap al nostre interior”, ha explicat.

Per part seua, Salva Torres ha agraït al Consorci de Museus que haja sigut l’única institució pública a Espanya que dedique espai al videoart. “Un projecte com el nostre, que semblava necessari i interessant, es podia quedar en el calaix si no hi ha una institució pública, com ha sigut en este cas el Consorci de Museus, que ha apostat decididament per ell”.

Diàleg entre patrimoni i experiència contemporània

En un context marcat per les noves tecnologies de mediació, conflictes globals i disputes entorn de qui pot parlar i ser escoltat, la proposta de Joan Morey posa en diàleg el patrimoni històric amb l’experiència contemporània a través d’un conjunt d’escultures barroques de caràcter religiós i dels procediments audiovisuals experimentals desenrotllats per José Val de l’Omar per a la seua pel·lícula ‘Foc a Castella’ (1958–1960).

El projecte es planteja com un “assaig audiovisual per a una veu absent” que partix de figures religioses convertides en dispositius de comunicació per a reflexionar sobre els mecanismes mitjançant els quals s’atribuïxen autoritat, legitimitat i capacitat de representació a determinats cossos i discursos.

A través de la ‘performance’ i el llenguatge audiovisual, Morey trasllada les posicions i gestos de les escultures clàssiques al cos dels intèrprets, situant-los en el llindar de la parla. La veu es convertix així en una construcció tecnològica i narrativa, però també en un espai de negociació entre presència, representació i agència.

A la sala, l’obra es presenta com un díptic de vídeo format per quatre escenes interconnectades, els protagonistes de les quals encarnen escultures religioses mitjançant exercicis de control, memòria corporal i resistència física, traslladant al propi cos les posicions i gestos fixats en les imatges fins a l’esgotament.

En sotmetre estos cossos a una nova mediació a través de la cambra i la intervenció de l’artista, s’activa un procés de resignificació en la qual la imatge històrica deixa d’aparéixer com un objecte fix per a convertir-se en alguna cosa que pot ser habitat, transformat i tornat a escoltar.

Les escultures triades per al projecte, conservades en el Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, es corresponen amb sant Antoni Abat, Sant Nicolás de Tolentino Magdalena penitent, María Egipcíaca, Crist jacent i Santa Teresa de Jesús.

En el vídeo, els elements de connectivitat amb la fe, la religió, amb l’imaginari cristià han sigut substituïts per les pantalles. En paraules de Morey, “els telèfons intel·ligents són els nostres tutors, els nostres nous guies, ideologies que ens permeten connectar amb altres persones, llocs o contextos”.

“Si aprofundim en la peça apareixen eixes posicions un poc més polítiques en relació amb la paraula o la capacitat de parla. Tindre el privilegi de comunicació estàndard i parlar de les diversitats de comunicació com per exemple per què qüestionem que Teresa de Jesús es comunique com una mèdium amb un ésser suprem o que una persona es puga comunicar amb nosaltres amb una veu artificial o sintètica, quan té una dificultat física per a la parla. Estos salts de segles em servixen com a artista per a crear, especular, pensar i no decidir donar una conclusió sinó donar un testimoni per a poder continuar conversant”, ha explicat l’artista.

La MULTIKANAL

L’exposició és el resultat de la I Convocatòria Nacional de Videoart LA MULTIKANAL, impulsada per la revista d’arts visuals i cultura contemporània MAKMA i l’Associació de Professionals per a l’Acció Cultural Contemporània (APACC) amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

El jurat encarregat de fallar esta convocatòria fundacional ha estat conformat pels artistes visuals Greta Alfaro, Pepe Beas i Solimán López, juntament amb Lucía González, tècnica d’exposicions del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, i Salva Torres, director de MAKMA.