Prensa

El CCCC presenta la mostra ‘Verse expuest_’ de Rocío Garriga, en la qual acosta la història dels zoològics bombardejats durant la II Guerra Mundial

 

1.07.2026

Contacte premsa:

619832450

premsa@consorcidemuseus.es

 

  • A partir de la història del zoològic d’Hamburg, ‘Verse Expuest_’ presenta una reflexió sobre la vulnerabilitat d’animals i persones davant la violència
  • L’exposició, que inclou documents originals, contrasta la bellesa de les escultures inèdites de Rocío Garriga i la fragilitat de materials com el cristall davant la duresa de la història en què s’inspiren.

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) presenta l’exposició ‘Verse Expuest_’ de l’artista valenciana Rocío Garriga, en la qual acosta la història dels zoològics bombardejats durant la II Guerra Mundial. A partir d’aquest fet històric, l’artista planteja una reflexió sobre la vulnerabilitat dels cossos d’animals i persones davant qualsevol tipus de violència: la que s’infligeix en les guerres, la patida per catàstrofes ambientals o l’exposició de les persones al judici dels altres.

La mostra, que ocupa la sala 1 del CCCC del 2 de juliol al 27 de setembre, ha sigut presentada este dimecres pel director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, i per la mateixa artista Rocío Garriga.

Bugeda ha destacat «la bellesa de les escultures de Rocío Garriga i la fragilitat dels materials emprats, com el cristall o el paper, davant la duresa del seu contingut» i ha elogiat la investigació realitzada per l’artista, «qui ens acosta la història d’estos animals i ens planteja una pregunta: qui són els animals en eixe moment, els qui promouen les guerres o els éssers vius als quals anomenem animals?».

Així mateix, el director del Centre del Carme ha assenyalat el diàleg entre passat i present i la capacitat que té l’obra contemporània «per a portar-nos al present un succés tan tràgic com la II Guerra Mundial de fa més de 80 anys, que desgraciadament continua vigent en les guerres actuals».

‘Verse Expuest_’ parteix del bombardeig al Zoo d’Hamburg durant la II Guerra Mundial per a reflexionar sobre la fragilitat compartida entre els cossos: animals i humans.

Es tracta del tercer capítol d’una investigació que Rocío Garriga desenvolupa des de fa diversos anys i que va començar amb la mostra ‘La ley del espejo’ en 2018 sobre el zoo de Varsòvia; més tard, en 2023, es va exhibir ‘La doble imagen’ sobre la destrucció del zoo de Londres (ambdues exposades a la Galeria Freijo de Madrid) i continua ara al Centre del Carme amb esta mostra centrada en els bombardejos sobre el zoo d’Hamburg.

A través de documents històrics i obres contemporànies, esta última proposta aborda la vulnerabilitat, la violència i l’exposició a la mirada aliena.

«Hi ha vides que són vulnerables o que es veuen sotmeses a forces que les superen, i hi ha violències que no necessiten tocar el cos per a travessar-lo. Quedar exposat també pot significar ser mesurat, classificat, vigilat o jutjat. Per això, este projecte tracta de plantejar, al mateix temps, un espai d’atenció a la mirada i a les formes de mirar els altres», ha explicat l’artista.

Garriga ha afegit que per este motiu «esta història no pertany únicament al passat, també parla d’un present en què cada vegada més vides semblen desenvolupar-se sota una mena d’exposició permanent».

Quan va esclatar la guerra, el zoològic d’Hamburg estava gestionat per una família que tenia el monopoli del comerç d’animals exòtics i que va ser pionera en les exposicions etnològiques on també s’exhibien persones d’altres races i cultures entre finals del segle XIX i començaments del XX. «Es van arribar a exhibir famílies senceres, per exemple de sudanesos, que es mostraven amb la seua indumentària típica i exhibien els seus costums davant la mirada del món occidental», ha comentat Garriga.

Durant la II Guerra Mundial es van bombardejar els zoològics com una forma d’instaurar la por entre la població, no sols per la possible fugida d’animals perillosos sinó també com a arma de destrucció d’un dels espais d’oci més importants de l’època.

L’exposició inclou fotografies, documents i objectes originals que no sols contextualitzen, sinó que dialoguen i s’entrellacen amb les nou escultures i instal·lacions realitzades per Rocío Garriga expressament per a la mostra.

Les diferents propostes contemporànies juguen amb una doble mirada: segons l’angle des del qual mire l’espectador, este pot apreciar la imatge d’un estol d’ocells o el vol dels bombarders durant la guerra, com ocorre en la peça ‘Negro sobre blanco’ (2024-2026), realitzada en cristall de bòrax esmaltat i vellut teixit.

Destaquen també les peces ‘The War in the Air’, una composició realitzada a partir de les pàgines de dos exemplars del llibre del mateix títol de H. G. Wells (que va anticipar la massacre). Les pàgines no es poden llegir perquè han sigut intervingudes amb alumini, un material utilitzat durant la guerra per a enganyar el radar enemic i encegar-lo.

Rocío Garriga ha explicat que esta peça «em servix per a pensar que les persones pareixem estar encegades, ja que no aprenem del passat i per això continuen succeint les guerres, es repetixen una vegada i una altra. Amb eixa mateixa idea de repetició sorgix la instal·lació ‘Boomerang’».

La mostra inclou també un fragment original de metralla de la Primera Guerra Mundial que l’artista va adquirir en una subhasta. A partir d’este fragment, reproduït en milers de xicotets trossos, Garriga compon la forma d’una cinta de Möbius. Amb el títol ‘La lluvia’, la peça fa referència a una pluja infinita de metralla.

La dualitat de la imatge es fa també present en la instal·lació ‘Rorschach-Test’, en la qual l’artista fragmenta fotografies d’animals i persones i les entrellaça mitjançant tires de paper que fan les funcions de barrots i on no es distingix si són els animals o les persones els qui es veuen engabiats pels altres.

L’exposició s’acomiada amb ‘The Sight’, dues fotografies de dos animals del zoo impreses sobre un espill. El joc de llums i ombres i el reflex de l’espectador l’introduïxen en l’obra i en la reflexió de Rocío Garriga, que l’interpel·la: ara és qui mira qui es veu exposat.