Zoextropía explora noves maneres de pensar les categories estètiques del bell i el sinistre a través de la producció artística contemporània i des del context de les recents filosofies de pensament que qüestionen l’antropocentrisme.

Zoextropía proposa una selecció de pràctiques artístiques i debats que es troben a la frontera entre la ciència i la tecnologia, i que aborden d’una banda el terreny dels límits humans generant noves ontologies com el no-humà o l’a-humà, i per un altre els límits de la bellesa, tant en la representació del propi cos com en la seua intricada relació amb la resta d’entitats vives.