A través d’una selecció d’obres de la col·lecció Ars Citerior, s’aborden tres aspectes inherents a la condició humana: les vanitats, l’intel·lecte i l’espiritualitat. La primera de les obres seleccionades és l’única en què podrem veure la figura humana en tota la seua cruesa: la taula de Damià Díaz, que ens presenta un ser turmentat pels seus pensaments.

El recorregut s’ha disposat en tres seccions clarament diferenciades. La primera és la de l’entorn de l’home, el paisatge, ja siga natural com en l’arbre a aiguada en què Joan Hernández Pijuan rememora el seu benvolgut Folquer, o el de la terra treballada i modificada de la Caixa Rostroll, de Josep Guinovart, en record a la seua infància a Agramunt. Mereix una especial atenció Fons Mediterrani VI, on Vicente Vela ens mostra objectes que l’home ha deixat al seu pas, restes de cultures que van conéixer passats moments de glòria i que ara estan oblidades en el fons d’una mar que les va crear i acariciar. Dins d’aquesta mateixa secció, presentem les obres dedicades a les vanitats, on volem mostrar aquella part més superficial de la condició humana, quan pretenem aparençar allò que no som, quan pretenem aconseguir el reconeixement o el poder sobre altres. En són un exemple el llençCasanova, de Dis Berlín; el cartó Els col·leccionistes, de Víctor Cámara, o els esquemes traçats per Maia Saravia basant-se en mapes de les guerres d’Iraq i Afganistan.

Si continuem l’exposició, arribem a la manifestació més pròpia de l’home: la intel·ligència. I amb aquesta, la capacitat de crear art, aspecte que, tal vegada, no tinga una utilitat pràctica en si mateixa, però que li serveix per a intentar conéixer-se i li facilita el trànsit per aquesta vida. Ací apreciem les obres monocromes d’Ana Peters i Salvador Victoria; peces informalistes de Francisco Farreras i Darío Villalba; la Praescriptura, de Gustavo Torner, o l’abstracció poètica d’Águeda dela Pisa. I les obres integrades en el corrent geomètric de Monika Buch, Elena Asins, Carlos Evangelista o Jaume Rocamora, i el cinetisme de Marlon deAzambuja.

L’últim trajecte de “Vanitats, intel·lecte i espiritualitat” finalitza igual que acaba la vida de l’home: amb la mort i l’esperança.Estela, de Rafael Canogar; el Tríptic de les ànimes, de Javier Palacios, i la lumínica obra de José María Yturralde ens parlen de la mort física, de la persistència de l’ànima i de la unió amb l’univers.

Javier Martín