El treball de Maribel Domènech gira entorn de la reflexió de la vida quotidiana: on s’entrecreuen l’espai íntim i el social en narracions visuals, emocionals i performatives, que expressen el compromís amb l’experiència viscuda i reclamen la participació dels seus destinataris, a través d’escultures,  instal·lacions, fotografies, vídeos i projectes col·laboratius.

Aquesta exposició mostra la seua escultura en ferro en la dècada dels huitanta, quan el seu objectiu és ja narrar la vida quotidiana. Comprén la seua etapa postminimal, en què predominen peces d’alumini i ambients lumínics amb els quals explora una narrativitat emocional lligada a l’habitar. Espais des dels quals projecta les primeres instal·lacions i peces translúcides blanes dirigides a mostrar experiències de vulnerabilitat, que deriven en la creació d’indumentàries interactives amb evident perspectiva de gènere. Des de mitjan anys noranta, Maribel Domènech utilitza cables elèctrics conductors de comunicació per a crear figures i paraules apoderants que expliciten la seua posició feminista, en instal·lacions contra la violència de gènere i de resistència davant dels embats de la vida.

L’eix longitudinal de l’exposició està protagonitzat per peces de ressonància autobiogràfica que subratllen la reflexió sobre el transcurs vital i el compromís arrelat en l’experiència, emfatitzant la coherència de tota la seua trajectòria inscrita en la reflexió sobre la vida quotidiana.