Les nou estàtues eqüestres de Franco són la història d’una imatge truncada el 1977, quan es va promulgar la Llei d’amnistia, encara vigent. El model de les escultures quedava amnistiat. De llavors ençà aquells cavalls de bronze han pres part en una cursa d’obstacles singular. «FANTASMA ’77» explora la imatge monumental de Franco després de la mort del model i la forma en què l’Estat hi ha bregat. Si no podem demanar comptes al dictador, cal demanar-ne a les seues imatges? No s’encabritaran?

Aquest és el focus d’atenció. Els fenòmens de la iconodulia (veneració) i la iconoclàstia envers les representacions de Franco permeten estudiar les polítiques patrimonials de l’Estat (mitjançant l’acció de governs, parlaments i tribunals) respecte a l’herència de la iconografia pública franquista en la nova monarquia parlamentària. En aquest sentit, fem servir el terme oficial: interessen especialment les polítiques dutes a terme o promogudes administrativament, les quals, a més, afavoreixen una exploració del paper de les imatges en la constitució de la memòria històrica i de la seua funció política: són les imatges la memòria històrica?

Itineràncies:

Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet

Casal Solleric, Palma de Mallorca

Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, Granollers