La procrastinació és un concepte utilitzat actualment que es re­sumeix en el modisme: «deixa per a demà el que pugues fer hui», i que en els nostres dies correspon a la imatge de l’esgotament comú enfront de l’acceleració i la precarització de les nostres existències, col·lapsades per una quantitat de treball i obligacions que no arribem a fer íntegrament.

Considerat com un símptoma pel sistema, que naturalment insisteix a combatre’l o a manipular-lo al seu favor (a través de manuals d’autoajuda, etc.), en realitat del que es tracta és que seguim sent el més productius possible.

Elogiar la procrastinació té per objectiu valorar-la com a gest de desobediència a la colonització de la vida per la produc­ció. Si no fem tot el que se suposa que hem de fer es planteja una revolta contra el temps del treball, una afirmació de llibertat absoluta i una relació positiva i de confiança amb la vida en un sentit de continuïtat que contrasta amb l’actual sentit d’un no-fu­tur que ens governa.

Aquest Elogi de la procrastinació funciona com a dispositiu que s’inscriu en la manera de fer de Paula Valero, per mitjà d’un caràcter en procés, performatiu i una reflexió compartida. Es compon d’una exposició amb peces fetes expressament per al projecte i amb un programa d’intervencions artístiques juntament amb les proposicions d’altres convidats.

Amb els performers:

Santiago Ribelles, Mónica Real, Graham Bell, Kilian García.

En l’espai d’investigació, amb:

Maurizzio Lazzarato, Vicente Arlandis, Raúl de Arriba, Miguel Molina Alarcón, Pepe Romero, José Juan Martínez, Felip González.

Amb les aportacions dels convidats i del públic s’anirà component aquest Elogi en construcció. Durant els quatre mesos de durada que té, s’estendrà en un camp d’investigació per a concloure en una publicació final sobre els diversos comportaments crítics que se segueixen plantejant sobre formes d’emancipació en tots els aspectes de la vida.