Jean Genet, ‘Un chant d’amour’. Cortesia de Collectif Jeune Cinéma

La present exposició proposa una reflexió entorn dels conceptes d’empatia, amor i soledat, a partir de la concepció del subjecte com a circuit tancat. És a dir, com un ser perceptivament tancat en si mateix, productor i, al seu torn, receptor de les capes de realitat que la seua consciència genera per a protegir-se enfront de l’única veritat de la qual disposa, la de la seua pròpia mort. Des d’esta perspectiva, la imatge de l’altre és també un constructe, la projecció de la personalitat del propi subjecte modulada per aparences exteriors i signes de vida: un jo modificat. Així ho va formular en 1903 Theodor Lipps, primer teòric de la Einfühlung (empatia), en entendre en el seu tractat d’estètica la percepció de l’altre com una forma d’autopercepció.

En este context, l’entramat de relacions humanes, articulat mitjançant pactes i negociacions lingüístiques, es revela com un dispositiu de supervivència més, una il·lusió de comunicació que emmascara la impossibilitat última de compartir plenament l’experiència interior, doncs, com va assenyalar Georges Bataille, “no es pot, discursivament, expressar la intimitat”. La societat no seria llavors sinó una ficció operativa sostinguda pel llenguatge, una forma consensuada d’organitzar l’experiència i de mantindre a distància allò que desborda tota representació. En este sentit, la soledat no apareix com una excepció, sinó com una condició constitutiva de l’experiència individual.

Des d’esta premissa, Circuito cerrado planteja una pregunta essencial: com pot l’ésser humà reconéixer-se en l’altre, tal com entenem l’empatia, i compartir eixe sentiment sota la promesa del llenguatge? Pot l’amor traspassar eixa barrera de la individualitat i donar lloc a formes de realitat funcional compartida? A través de la pràctica del dibuix, el videoart i el cinema, tretze artistes de diferents generacions i contextos transiten entorn d’estes qüestions la base filosòfica de les quals travessa la història del pensament, d’Orient a Occident, fins als nostres dies.