Universitària, política, escriptora i, sobretot, feminista. El perfil professional i personal de Carmen Alborch (1947-2018) va ser sempre esquiu a la classificació. “Ser transgressora ha sigut en mi una constant vital. Des de menuda era així. Ha sigut una cosa natural”, va escriure en La ciudad y la vida (2009).

D’aquesta obra procedeix el títol de la present exposició, que comença en 1965 amb l’inici dels seus estudis de dret en la Universitat de València, de la qual va ser professora de Dret Mercantil i degana. Allí va tornar en 2016, en concloure la seua vida política. Un anhelat bucle. El retorn va ser breu a causa de la malaltia que la va afectar en 2017. No obstant això, va atendre les seues obligacions acadèmiques.

Entre els dos moments es desplega una biografia que hem ordenat en sentit cronològic, il·lustrada amb fotografies, documents, llibres, objectes i una selecció de la seua col·lecció d’art. No va ser una col·leccionista convencional, però va reunir un interessant conjunt d’obres que procedeixen dels anys en què va formar part de la Galeria Temple, entre 1983 i 1987, i sobretot de la seua amistat amb artistes com Andreu Alfaro, Carmen Calvo, Miguel Ángel Campano i Manuel Sáez.

L’exposició es complementa amb ‘Pantalles de Carmen’, un audiovisual que reuneix fragments d’entrevistes i declaracions realitzades entre 1978 i 2018, seleccionats pel seu germà Rafa Alborch.