Col·leccionar sol tancar una pulsió pròxima a la passió amorosa. Quan estimes algú procures estar amb eixa persona, i puntualment compartir vides, crear una llar. Salvant les distàncies, és un símil que ens sembla especialment pertinent en este cas, atés que, després de diverses dècades col·leccionant, Avelino Marín i Luís Leao van decidir construir una casa per a albergar i mostrar bona part de la seua col·lecció. Un singular projecte de l’arquitecte Javier Peña Galiano (realitzat entre 1999 i 2003), especialment concebut com a Casa per a dos col·leccionistes. La col·lecció compta amb més de 1.800 obres d’art i objectes, des de ceràmica, passant per dibuix, vídeo, fotografia, pintura, fins a escultura i instal·lació. Eixe caràcter interdisciplinari es veu reforçat per una impressionant nòmina d’artistes que compaginen l’antiguitat amb la contemporaneïtat, la proximitat amb grans firmes internacionals.

Seguint amb eixe fil conductor, hem escomés la planta de la sala Carlos Pérez del Centre del Carme, adaptant-la parcialment a la distribució de la casa —atapeïda d’obres d’art en totes i cada una de les seues dependències—, ajustant les peces per disciplina i/o temàtica a usos genèrics: estudi, habitació principal, sala de jocs i saló menjador. Els quatre espais, des del sentit d’entrada fins a l’eixida, obeïxen a un senzill joc de dualitats que sol donar-se en una casa: públic-privat, diürn-nocturn, treball-oci, activitat-descans.

En l’Estudi, el dibuix, el gravat i l’obra seriada centren disciplinàriament el conjunt. Ací és forçós destacar noms com Rembrandt, Édouard Manet, Matisse, Jules Pascin, David Hockney, Paula Rego, Richard Lindner, R.B. Kitaj, Pat Andrea, Antonio López…

L’Habitació principal (amb el seu bany i gimnàs) inclou obres més privades i íntimes en les quals el cos, amb les seues derives eròtiques, funcionals, autobiogràfiques, simbòliques i poètiques, s’erigix com a principal protagonista, amb el paisatge i la naturalesa com a actors secundaris. Erwin Olaf, Guillermo Pérez Villalta, Claire Kerr, Liliana Porter, Laurina Paperina, Loretta Lux, Alejandra Freymann, Nazario…

En la Sala de jocs, el vídeo és la disciplina reina. Una dotzena de vídeos ordenats des d’un cert realisme fins a un tractament més gràfic de la imatge inclouen rellevants artistes amb singular presència en la col·lecció: Rashid Johnson, Erwin Olaf, Hans Hemmert, Manu Arregui i Liliana Porter. Sengles videoinstal·lacions de Toni Oursler i Ramón Palazón completen esta sala fosca. En els dos laterals, la fotografia s’esvara registradora i evocadora d’una etapa històrica marcada pel glamur internacional de l’artista superstar i l’entusiasme de la desbordant moguda hispana.

Finalment, el Saló/menjador té com a eix rector la pintura i, puntualment, porcellana i ceràmica. A més de la primera adquisició consumada amb tot just 16 anys (dos figures de porcellana vieneses), s’inclou l’obra contemporània (un quadro d’Equipo Crónica) que va obrir eixe vast territori que no ha deixat de transitar i aprofundir. Hem incidit en la proximitat —emocional i geogràfica— com a fil conductor d’este conjunt on artistes fetitxe com ara Pat Andrea o Liliana Porter conviuen amb obres de Rosa Torres, Javier Pividal, Rosalía Banet, Nico Munuera, Eusebio Sempere, Sonia Navarro, Inma Liñana, Equipo Límite, Antonio González…

Atés l’ingent nombre de peces, i el delimitat espai disponible, hem sigut inevitablement restrictius. A penes un centenar d’obres per a generar quatre ambients diferenciats que, d’alguna manera, recreen el caràcter bigarrat i eclèctic d’una col·lecció que es desborda generosament per totes les dependències de la seua extraordinària casa.

Juan Bautista Peiró

Universitat Politècnica de València