Biennal 2064 és una exposició sobre els oracles en l’era de la intel·ligència artificial. Els dispositius digitals acumulen tantes dades per a projectar pronòstics de futur. Els algorismes han pres el relleu dels antics oracles. Però aquests nous auguris poden complir-se: quan prediuen el futur, descarten del present tot el que no el fa possible i editen el passat en relació amb la predicció que han fet. Així, la predicció s’ha convertit en una eina per a refinar les possibilitats del que quede ser viscut i pensat en el futur.

Això succeeix ara mateix, sota les societats de la urgència on no hi ha temps, el present es redueix i queda l’esperança del futur. La predicció sorgeix com la força capaç de tornar a expandir el temps, de recuperar-lo, i revela i permet veure què passa amb la memòria en un règim de dades en el qual les imatges de la vida s’han fet vidents i diuen coses que no sabem.

La Biennal 2064 és una gran exposició d’art immersiu que parla d’obres oblidades, de sinergies marginals, de visions descartades al llarg de quaranta anys. Com les accions de Kriska Li en els anys trenta, la sonda Voyager, el anarcronisme, els corrents psíquics dels quaranta, els AIconostàsics… experiments que desbaraten l’auguri i interrompen la predicció i deserten del futur. Molts d’aquests corrents van coincidir que el pronòstic també és capaç de desactivar l’auguri —altre dels efectes de la ruptura del temps causal generat per les tecnologies cronopolítiques. Si un model és capaç de suggerir l’aparició d’una amenaça, també pot propiciar l’aparició de falsos positius: demostracions polèmiques que posen en solfa el determinisme de la predicció.