En l’imaginari col·lectiu el valor del món vegetal resideix en la quantitat d’oxigen que ens aporta per a poder viure. Tenim plantes a casa de manera ornamental, o fins i tot tancades dins de l’espai urbà. No obstant això, les plantes, malgrat no tindre sistema nerviós i òrgans sensorials com els animals o els humans, es relacionen amb el seu entorn. Es comuniquen entre si mitjançant senyals utilitzant les seues arrels o vibracions per a advertir de perills o per a atraure a pol·linitzadors.

El Claustre Renaixentista del Centre del Carme amaga en el seu interior un xicotet pulmó verd que motiva als visitants a parar-se, respirar i relaxar-se. Vos convidem a realitzar un recorregut a la recerca de la vegetació que conviu en este edifici històric. Trobarem plantes que naixen de la terra i altres de manera fortuïta de les parets. Al llarg d’este passeig posarem en qüestió la convivència d’estes plantes en un edifici històric, les seues condicions i necessitats. Perquè, són les plantes les que s’han d’adaptar a l’espai o l’espai a les plantes?