I si l’aprenentatge començara just en l’instant en què deixem d’intentar controlar-lo tot?

L’aula improvisada naix per a obrir eixe espai de possibilitat. Un lloc on la improvisació teatral es revela, al mateix temps, com una disciplina artística i una ferramenta educativa capaç de transformar la vida de l’aula. Perquè improvisar no és actuar sense rumb, sinó aprendre a escoltar, acceptar, imaginar i crear amb els altres. És entrenar la presència, l’atenció i la confiança; descobrir que tota creació comença quan algú s’atrevix a dir “sí” a la proposta de l’altra persona.

Inspirat en les aportacions de Viola Spolin i altres referents de la pedagogia teatral, el projecte proposa una manera d’aprendre en la que el cos o la intuïció participen del coneixement tant com la paraula o la raó. La improvisació convida a confiar en el procés, a habitar la incertesa i a descobrir l’error com una oportunitat per a crear i continuar aprenent.

Per a acompanyar este recorregut, el professorat disposa d’un conjunt de recursos a l’aula: un manual amb jocs i tècniques d’improvisació organitzats de manera progressiva, una baralla de cartes que incorpora l’atzar com a estímul per a la creació i una guia didàctica amb orientacions metodològiques i propostes de connexió amb el currículum.

Al llarg del curs, alumnat i professorat exploraran el llenguatge de la improvisació a través d’experiències que enfortixen l’expressió, la cooperació, la creativitat i la capacitat d’adaptació. El procés culminarà amb un “match” d’improvisació a mode de celebració, una trobada entre els grups participants on posar en comú l’aprés.

Virginia Alonso Llopis és mediadora i productora cultural. Llicenciada en Història per la Universitat de València i amb formació en Gestió Cultural i Mediació Artística (Màster PERMEA), porta més de vint anys acompanyant processos que connecten art, educació i comunitat. La seua pràctica se centra en el disseny d’experiències participatives vinculades al territori, col·laborant amb institucions culturals, centres educatius i espais independents, especialment al costat d’infàncies, jóvens i comunitats locals. Actualment compagina la seua labor com a mediadora cultural amb Pedagogies Invisibles en el Centre del Carme Cultura Contemporània amb el desenrotllament de projectes propis de mediació i investigació.