Si l’objecte pictóric i la paraula narrativa es troben (suma heterogénia), brolla un cos escènic.

La Valldigna, Fez, Valverde de Burguillos, Dénia, Serra Segària… La pretensió de fabular el territori dels viatges interiors de Rafael Chirbes –sempre habitant refugis- amb l’instrumental de l’obra pictòrica d’una artista intensa anomenada Carmen Calvo. Per la indagació s’han reunit actors, un dramaturg, un novel·lista, un equip de creatius i fins a un director que solament es considera un tossut solitari al davant d’un projecte.

L’invisible no està darrere o dins de l’aparent. L’invisible està a el visible, a la realitat trossejada. No hi ha un altre lloc per a l’invisible que les paraules i els objectes en la seua pell qüestionada, la que segrega ombres.

El títol: Creiem –sempre el dubte, sempre- saber el que és el món (formant estranya tríada amb la carn i el dimoni), però encara sabem menys el que és un cap. Algú va dir que el teatre és com un cervell. Estem d’acord, si no descrivim el cervell com un ordinador (un botí per la despiadada Intel·ligència artificial) sino com jungla humida de contradiccions, paranys, sorolls i obscuritat.

Amb totes aquestes maletes vivim fa anys. Per explorar la duració de l’invisible en situació activa abans, durant i després de la funció.

El muntatge ideat per Toni Tordera, Alfons Cervera i Juanjo Prats es presenta en el marc de la VII edició del Festival 10 Sentidos, amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i de la Direcció general de Cultura i Patrimoni. El Consorci de Museus, en la seua línia d’introduir els nous llenguatges contemporanis en els museus i centres d’art, recolza aquesta producció que es presentarà en el Centre del Carme i que posteriorment viatjarà a altres espais museístics de Castelló i Alacant.