Una instal·lació en la qual poden participar els visitants? Una representació d’una situació, d’un joc participatiu o una obra de teatre?

‘Double bind’ és un experiment, un treball en procés que l’artista en residència Petra Hudcova ha estat desenvolupant en col·laboració amb els i les estudiants de PERMEA (Programa experimental de Mediació i Educació a través de l’Art, CMCV + UV) i les seues amigues i amics. En aquesta acció, es convidarà els visitants / jugadors potencials a caminar entre els objectes i interactuar amb els jugadors ja presents en “el tauler” o reaccionar davant les situacions que es proposen. El treball tracta d’abordar les nocions sobre els jocs com estructures de les que estem inclosos o exclosos, les seues regles i la nostra vulnerabilitat a l’hora de participar en un joc.

Per a la seua posada en escena, Double bind fa servir de manera conscient objectes banals que d’alguna manera ens recorden una obra de teatre, però, són només fragments, inútils per si mateixos. La ubicació i la instal·lació poden ser un recordatori d’un parc infantil o un desordre al dormitori, que apel·la al domèstic i el privat.

Double bind és un projecte de residència desenvolupat en el CCCC per Petra Hudcova (Praga) des d’abril fins a juny en el marc del programa de residències internacionals Cultura Resident, en aquest cas en col·laboració amb el centre d’art contemporani Meet Factory (Praga).

AUTORA

Petra Hudcova va néixer a Praga a la República Txeca on viu i treballa. Va estudiar a la Leeds Metropolitan University i al Central St. Martin’s College of Art & Design de Londres. Ha participat en diverses residències, per exemple, CEAC Strasbourg, Artport a Tel Aviv o Waaw a St Louis, Senegal. L’enfocament central de la pràctica recent de Petra Hudcova ha estat l’exploració dels jocs com a metàfores d’estructures de les que som part o som exclosos. Ha estat utilitzant objectes produïts per ella o trobats per crear instal·lacions que estan curosament organitzades, però que són similars a restes de situacions que possiblement havien succeït, jocs que ja s’havien jugat o racons de diversió que esperen l’interès dels jugadors. Aquestes instal·lacions i objectes segueixen sent parcialment incomprensibles, però atractius mentre l’espectador intenta trobar coordenades per seguir o una pista per descodificar la història.