Una expressió dramàtica situada en una línia original de teatre polític, que resulta ser, paradoxalment, tan rigorosa en el pla de la realitat històrica i del pensament, com imaginativa, i fins llibertària, en el de l’expressió teatral. Així, la tornada de Marx en persona a nostre món actual, es converteix en el vehicle d’una crítica a la presumpta mort del pensament “marxià”, al camp del neoliberalisme imperialista de hui. Un monòleg graciós, espurnejant, en què el pensament de Karl Marx està molt viu i disponible per a una revolució futura.

Direcció: Marián Barés Martikorena

Interpretació: Gerardo Suárez

.