La literatura de Chirbes naix en gran part de les seues pròpies vivències. Quan el 19 d’agost de 1992 li telefonen per comunicar-li que François, la seua exparella, havia mort per «la plaga», Chirbes revisa els seus diaris i s’adona que no hi ha «ni una línea en estos cuadernos de lo que de verdad me ha ocurrido todo este tiempo». Una afirmació potser massa rotunda per part de l’escriptor: no obstant aquesta absència reconeguda, Chirbes deixa molt present als seus diaris la mateixa por al VIH.

El gener de 2016, mesos després de la mort de l’escriptor, es publica la seua obra ‘Paris-Austerlitz’, on el fantasma de François, sota el nom de Michel, per fi veu la llum i es fa lloc a la literatura de Chirbes. Més de 20 anys de silenci envolten François; temps que Chirbes empra per a escriure una novel·la que ocupa no més de 150 pàgines, i on plasma totes les seues pors i l’estigma que rodeja el VIH, significativament sense anomenar-lo en cap moment.

L’1 de desembre es va celebrar el dia mundial de la lluita contra la sida. 30 anys després de la mort de François, es commemora aquesta data amb una taula rodona on es farà un recorregut per l’obra de Rafael Chirbes, tractant d’analitzar tant la relació que l’escriptor va tenir amb el VIH com la forma en què això es va plasmar en la seua obra literària i, especialment, a ‘Paris-Austerlitz’. Una conversa per a la qual comptarem amb la participació de José Martínez Rubio (doctor en literatura espanyola), Violeta Ros Ferrer (doctora en estudis hispànics) i Ramón Espacio (activista en la lluita contra l’estigma del VIH).