10 de març, a les 19:00 hores, conversa entre Karin, Natxo i Susana ‘Totes les famílies felices s’assemblen? Cap a noves configuracions dels vincles’. Sala Refectori. Activitat gratuïta sense inscripció prèvia

Un segle i mig després que, en el principi d’Ana Karenina, Tolstoi arrancara dient aqueixa famosa frase de ‘totes les famílies felices s’assemblen, però les infelices ho són cadascuna a la seua manera’. Aqueixa semblança de la felicitat marca l’encuny heteropatriarcal, capitalista, burgés, monògam, propietari, plutòcrata tan poc natural, tan històric que va portar a aqueix altre eslògan de ‘la família nuclear és radioactiva’. Existeixen altres maneres de vincular-nos, estimar-nos i sostindre’ns, fins i tot amb els vincles consanguinis, que casen millor amb un món en crisi com el que habitem en què la família rebenta al ser l’únic nínxol de la solidaritat i el suport mutu. Anirem coneixent-les.

Karin, Natxo i Susana es presenten a si mateixos com tres persones que formen part d’una mateixa xarxa afectiva i es relacionen des de diferents perspectives de les relacions ètiques no normatives amb diferents persones. D’una banda, Susana i Karin mantenen una relació afectiva des de fa uns 7 anys. Al seu torn, Karin i Natxo estan en relació afectiva des de fa uns 15. La relació entre Susana i Natxo quedaria emmarcada dins del concepte ‘metamor’. Natxo i Karin són pares d’una filla en comú i Susana és mare de dos fills d’una relació anterior. Però ambdues són i se senten una part important i un suport fonamental en la criança de totes les criatures.

11 de març, a les 17.00 hores, Conversa col·lectiva. Sala Permea. Activitat gratuïta amb inscripció prèvia

Des del Laboratorio de Amores Diversos us proposem obrir la conversa del dia anterior i continuar-la col·lectivament. Cridem doncs a reunir-nos persones, cadascuna ja important, en cercle, amb l’única condició d’un inexcusable respecte per tot. Siga el que siga el que siga plantejat per qualsevol, cridem a respectar-ho. Es tractarà de posar en joc l’atenció, la confiança i l’escolta mútua.

Al que us convidem és a fer usos de la paraula, de les nostres presències per a atrevir-nos a nomenar el que necessitem, per a dir el que sentim, ens afecta, i necessitem nomenar. La conversa col·lectiva cerca acollir-nos per a fer-nos menys dependents del que creiem saber.

Els límits seran el respecte a les altres persones i l’autocura per a retirar-nos de la conversa quan el considerem indicat en els diferents temps que hi haurà entre cada pressa de paraula.

Aquesta conversa serà coordinada per Cris Germán que durant 7 anys va ser un dels centres de convocatòria d’una quarantena de Coloquios que van tindre lloc a la ciutat de València. Per allí van passar gran quantitat de persones que formen part de la xarxa que sosté aquest Laboratori. Volem experimentar amb un format que encoratge l’horitzontalitat i la creació d’un microteixit amistós de cures i afectes compartits oberts a qualsevol. En inscriure’t enviant un mail a noesteneralgoserio@gmail.com explica’ns alguna cosa de tu.