Des del seu esperit crític i de reflexió sobre la societat actual, el Festival es vincula mitjançant esta proposta al dia internacional  dels Museus, enguany sota el lema “Museus per l’educació i la investigació”. En un context social en el qual la manera d’entendre  el concepte de discapacitat va acostant-se cap a la consecució de la inclusió i no de la integració, això suposa la total adaptació  de les estructures rígides que sostenen els espais educatius i culturals perquè qualsevol persona puga exercir els seus drets  fonamentals d’accés, participació, comprensió i gaudi; exigint a les institucions públiques el compliment de les lleis que regulen  l’accessibilitat universal.el Festival convida a referents de la pràctica artística, la mediació cultural, l’accessibilitat en museus i el  pensament acadèmic a compartir les seues experiències, coneixements i projectes sobre la democratització de la cultura.

El treball de Costa se centra en la validació de l’error, el desafiament als estereotips de bellesa i de comportament. un camí  alternatiu investigant sobre la convivència entre les persones normatives i les no normatives. El temps tolit és, tal com apunta  Silvia Limyana, reclamar la inutilitat, la lentitud i la pèrdua de temps, no demanar permís per a descansar. El temps tolit és  incomodar al capitalisme fent tot l’anterior (i més) o no fent res. D’acord amb esta definició el crip estafe o temps tolit és un  espaitemps diferent al que estem acostumats però que d’alguna manera a totes i tots se’ns faria còmode. Creuar el CCCC Centre del Carme amb el crip per bandera a través de la performance és una oportunitat d’estar d’una altra manera en la institució que  requerix un cos capaç per a habitar-lo.