El protagonista de Lost dog és un gos. Un gos perdut, com es pot deduir del títol. Un animal que, com en el tango de Daniel Melingo, se’n va anar del barri i va deixar arrere tot el raval en el record. Ara vaga entre les restes d’un món assedegat. Per un plat de menjar, per un sostre davall la pluja, per un lloc calent. És una ombra en la nit que s’allunya de les llums dels cotxes. Un espectacle de titelles i d’objectes on el teló només s’alça les vegades imprescindibles, perquè la mirada de l’espectador conflueix amb la del gos i els peus i les cames dels actors es converteixen en els conductors suggeridors de la posada en escena. Sense paraules, perquè els gossos no parlen, i ni falta que els fa, ni a l’obra ni al gossos. Una àmplia barraca-caseta acull el muntatge amb un aforament limitat al voltant de 60 persones. Lost dog es va alçar amb el Premi al Millor Espectacle no convencional en FETEN (Fira Europea d’Arts Escèniques per a Xiquets i Xiquetes) 2017.

Cal y Canto Teatro

Creada en 2002 per Ana Ortega i Marcos Castro, aposten per la creació pròpia i per la configuració d’una estètica personal fonamentalment en el teatre de carrer. Cada obra és un univers nou. Del medicine show amb taüts, xarradors i un elixir màgic d’El museo hermético al batalló d’animals voladors fantàstics que s’han escapat dels somnis fosos de Dalí de A-ta-ka!, passant pel compromís amb la història d’Espanya (la guerra civil enAventis, la transició en Despido improcedente) o un homenatge psicodèlic a The Beatles (Pepperland), entre d’altres. Muntatges espectaculars que han passejat per indrets tan dispars com Polònia, el Canadà, Taiwan, Corea del sud, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Colòmbia o Israel.