El paper com a matèria sonora, des del vessant amplificat i més sorollista fins a les seves propietats acústiques més fràgils i delicades ha estat una font de recerca i creació durant molts anys. Cada concert per a paper és sempre una experiència peculiar; no només per l’insòlit del material utilitzat i les limitacions que comporta una proposta tan dràstica, però també per la seva relació directa amb la materialitat del so i els seus límits davant del soroll o el silenci.