Encuentros en el Carmen inaugura nova temporada reivindicant la música popular d’artistes que han marcat tendència i s’han convertit en la banda sonora de diferents generacions. Amb el títol ‘Himnes de la gent’, Quique López torna al Centre del Carme amb dos convidats de diferents registres i un factor en comú: la seua connexió amb el sentir popular i la seua autenticitat, allunyada de productes prefabricats musicals.
El fenomen nacional de “No me pises que llevo chanclas” i la llegenda del rock valencià “Emilio Solo” són els protagonistes del primer encontre en el Carme de 2026. Els dos han aconseguit transcendir les modes i convertir-se en icones populars, omplint places, estadis i festes populars.

‘No me pises que llevo chanclas’:
Formats en 1986 en Los Palacios y Villafranca (Sevilla), No me pises que llevo chanclas són els inventors d’un gènere propi i una filosofia de vida: l’Agropop. Liderats pel carismàtic Pepe Begines, la banda va irrompre en el panorama nacional a la fi dels 80 trencant motles. La seua proposta fusionava amb mestratge el pop, el rock, el reggae i el blues amb lletres carregades d’humor surrealista, costumisme andalús i una ironia fina que va connectar transversalment amb tota una generació.
El que va començar com una reunió d’amics amb influències de The Police, The Beatles o Frank Zappa, es va convertir en un fenomen de vendes milionàries. No obstant això, darrere de l’etiqueta de”grup divertit”, la crítica musical sempre ha reconegut una banda de músics excepcionals, amb un directe contundent i una capacitat única per a convertir el quotidià en himnes generacionals.

Emilio Solo:
Considerat una institució en els escenaris de la Comunitat Valenciana, amb una trajectòria dilatada i una gran capacitat vocal, Emilio Solo ha sabut transitar entre el Rock & Roll més clàssic i la cançó melòdica, guanyant-se el respecte de crítica i públic.
La seua carrera es definix per la versatilitat i la perseverança. Influït pels grans mites dels anys 60 i 70, Emilio Solo ha aconseguit mantindre viu l’esperit de l’època daurada de la música en directe. És el major valedor del llegat de Bruno Lomas, interpretant al mite de Xàtiva amb una legitimitat avalada pels propis seguidors del rocker.
Però si alguna cosa ha consagrat a Emilio Solo en el cor dels valencians és la seua vinculació amb el València CF. La seua interpretació de ‘Amunt València’ s’ha convertit en un emblema, sent la veu triada per a multitud d’actes oficials, centenaris i celebracions a Mestalla, connectant la música amb la passió esportiva de la ciutat.