Quan pensem en les capacitats guaridores de l’alimentació, normalment només se sol reparar en l’aspecte nutricional, però el benestar que la cuina ens proporciona s’expandeix més enllà de vitamines i nutrients.
Quan compartim el menjar en una taula es creen vincles i la comunitat s’enforteix, es propicia la comunicació, es fa front a la soledat i es genera temps de qualitat. En una recepta, per exemple, poden confluir diferents cultures, relats o maneres de fer, per la qual cosa pot resultar una eina eficaç per a promoure la diversitat alhora que un bon antídot contra el racisme. Amb una compra conscient dels aliments, a més, s’afavoreix l’economia local i la sostenibilitat del territori, que repercuteix directament en la qualitat de l’aire i del clima.

‘El que no es menja’, és un espai en el qual reflexionarem sobre tots aquests beneficis alimentaris que transcendeixen l’àmbit fisiològic a partir de la pràctica real, involucrant el menjar amb berenars, preparant receptes o amb eixides de camp.
Usarem processos artístics contemporanis com la instal·lació i la performance que ens permetran indagar de manera creativa en el paper que té la cuina per a aconseguir col·lectivament una salut plena.