Davall terra, els fongs es connecten entre si formant una xarxa invisible que es diu miceli. Eixa xarxa silenciosa sosté tot un bosc,sense que ningú, a simple vista, s’adone que és ací.

Yasmine Ostendorf-Rodríguez va escriure un llibre anomenat ‘Siguem com els fongs’. En ell ens parla d’aquest miceli com una manera diferent d’estar en el món: no mirar el paisatge des de fora, amb distància, sinó ficar-nos en ell. Embrutar-nos les mans i deixar-nos seduir per l’amor a la vida, en comptes d’admirar d’una forma superficial o distant.

El nostre grup vol semblar-se un poc a eixe miceli. Cada conversa que tenim va teixint, per sota, una xarxa que ens sosté a tots. Volem escoltar més que jutjar, cuidar el que va naixent entre nosaltres i donar-li el seu temps. No busquem arribar sempre a una conclusió: sinó enredar-nos en el que vaja apareixent i que les històries d’unes es mesclen amb les de les altres.

Al llarg del curs anirem treballant temes diferents relacionant estes idees amb l’art contemporani, el nostre entorn i el propi grup, però tots beuran d’aquesta mateixa arrel.