CICLE ART D’
SESSIÓ 38 Maline Casta, Janusz Bałdyga
Data: 28 de Setembre a les 18:00 hores
Lloc: Centre del Carme. Sala Refectori
Organitza: Associació Cultural Art D’
Produeix: Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana
Tipus de públic: Tots els públics
Facebook: @cicleartdaccio
Instagram: @artdaccio

En esta sessió ens acompanyen:
MALINE CASTA és una artista visual establida a Suècia i té un mestratge en Belles Arts de l’Escola d’Arts Tisch de la Universitat de Nova York i un mestratge en Narració de la Universitat d’Arts, Oficis i Disseny de Konstfack a Estocolm.
Amb experiència en disseny d’escenaris per a teatre, òpera i dansa, la seua pràctica s’estén a una varietat d’expressions que inclouen il·lustració, escenografia i arts escèniques. El treball de Maline és sovint interdisciplinari i utilitza un enfocament lúdic cap a qüestions socials desafiadores. En les seues obres, aborda temes com la situació climàtica actual i els límits del nostre sistema econòmic.
A les seues performances Maline pretén crear una peça específica per a cada lloc, treballant amb materials quotidians com a paper i articles domèstics quotidians, investiga els límits de la realitat i escenes amb càrrega visual.
JANUSZ BALDYGA (Lublin 1954) va estudiar pintura en l’Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia de 1974 a 1979. Cofundador del col·lectiu d’artistes Pracownia (1976-1981), codirector de la Galeria Pracownia en el Centre d’Art Estudiantil Dziekanka ( 1976-1979) a Varsòvia. Membre del grup de teatre Akademia Ruchu des de 1979. Actualment és professor d’Arts Escèniques en la Universitat de les Arts de Poznań. Autor de dibuixos, objectes, instal·lacions, performances i accions de carrer. Ha participat en nombroses exposicions, simposis i projectes artístics a Polònia i a l’estranger, al Castell CCA Ujazdowski, Varsòvia; Galeria Labirynt, Lublin; Galeria Donguy, París; i altres llocs a Alemanya, Països Baixos, Taiwan, Bielorússia, Israel, Noruega, Espanya, el Japó, Indonèsia, el Canadà i els Estats Units. Viu i treballa a Varsòvia.
Al seu treball ‘La bandera blanca’, el pedestal blanc, la màscara blanca es van convertir en ferramentes d’ocultació, exposició i capitulació. La simulació de joc que he emprés conduïx a la relativització de significats bàsics, crea tensions basades en diferències i oposicions.
La bandera, la màscara i el pedestal com a portadors de significat s’integren amb la figura involucrada en el ritual del comportament quotidià. Som testimonis o participants de jocs rituals amb fitxes tretes de caixes descrites com a política, societat, cultura.

