Narco (2004)

Sinopsi: Més narcolèpsica que My own Private Idaho, Narco és un film que cau fàcilment en el deliri, i s’impregna d’explosions, efectes especials i personatges propis d’una gran superproducció. En realitat, es tracta de parèntesis onírics dins del clàssic relat francés d’antiherois, on Gus, el personatge que interpreta Guillaume Canet, es mostra massa sensible per a encaixar en el món. El contrapunt el porta el seu gran amic, Lenny Bar, interpretat magistralment pel major robaplans del cinema gal: Benoît Poelvoorde. Atenció a aquesta banda sonora espectacular que impedeix que hi desapeguem els ulls.

Direcció: Tristan Aurouet i Gilles Lellouche. Guió: Alain Attal, Philippe Lefebvre i Guilles Lellouche. Productor: Alain Attal. Disseny de producció: Philippe Chiffre. Fotografia: Tetsuo Nagata. Muntatge: Samuel Danèsi i Vincent Montrobert. Vestuari: Marie-Laure Lasson. Maquillatge: Sophie Benaiche. Perruqueria: Diane Mahmoudi. So: Marc-Antoine Beldent. Musica: Sébastien Tellier. Amb: Guillaume Canet, Zabou Breitman, Benoît Poelvoorde, Jean-Pierrre Cassel, Philippe Lefebvre, Gilles Lelouche, François Berléand, Guillaume Gallienne, Laurent Laffite, Anne Marivin, Diane Kruger i François Berléand. 105 min.