Bluff
2007. Colombia

Plaff destaca pel seu estil de comèdia crítica que recupera l’esperit de Muerte de un burócrata (1966), pràcticament desaparegut en la Cuba de finals dels huitanta représ només per Se permuta (1983), l’anterior film de Juan Carlos Tabío. La pel·lícula es permet trencar algunes convencions narratives traduint en imatges el seu argument, a vegades els actors trenquen la quarta paret i es dirigixen a l’espectador o les escenes discorren recordant-li a este que està presenciant una pel·lícula. De manera desenfadada aborda els mals diaris que aborden la Cuba d’aquella època, com l’establiment de metes absurdes, el divorci d’alguns dirigents respecte als treballadors o les traves que frenen el desenrotllament. Tot això adobat amb un humor enginyós, una sòlida direcció i molt bones interpretacions.

Direcció i guió: Felipe Martínez Amador.

Producció: Alessandro Angulo.
Direcció artística: María Inés Carrasco i Rafael Ortiz.
Fotografía: Alessandro Angulo.

Muntatge: Sandra Rodríguez.

Escenaris: Alejandro Velasco.

Vestuari: Sandra Camacho.

Maquillatge: Sara Vaughn.

So: Carlos Eduardo Lopera.

Música: Federico Lorusso.

Amb: Federico Lorusso, Víctor Mallarino, Catalina Aristizábal, Luis Eduardo Arango, Carolina Gómez, Felipe Botero, Verónica Orozco, Juan Felipe Cano, Adriana Romero, Blanca Lucero Bello, Mónica Montenegro, Alejandro Morales, Delio Buenaventura, Maria Inés Carrasco i Lucho Velasco.

Duració: 95 min.