França, 1965. De port elegant com Max Linder, més prim i baixet que Jacques Tati i tan enèrgic com Totò, Pierre Étaix va tindre un estil únic. En el seu cas, mai va ser fàcil discernir on acaba el clown i comença el cineasta. En el seu cinema, els focus arriben a fondre’s amb les bambolines, el decorat s’obri a una pista d’arena o un trapezi irromp darrere de l’escenari. En Yo-Yo, potser la seua pel·lícula més bella, es respira una profunda melancolia, la que sent un enfastidit multimilionari marcat pel record d’una ballarina de circ.

Director: Pierre Ëtaix. Guió: Pierre Ëtaix i Jean-Claude Carrière. Producció: C.A.P.A.C. i Paul Claudon. Direcció de producció: Raymond Gabutti i Raymond Tournon. Fotografia: Jean Boffety. Muntatge: Henri Lanoe. Vestuari: Jaacqueline Guyot. So: Jean Bertrand i Lucien Moreau. Música: Jean Pailaud. Repartiment: Pierre Étaix, Claudine Auger, Philippe Dionnet, Llueix Klein i Arthur Allan.