En aquesta sessió es presenten a dos artistes de generacions diferents, tots dos francesos: Joël Hubaut (1947) i Mathieu Bohet (1980).

Joël Hubaut fa performance per divagar. No té cap mètode. Mai sap com fer-ho. No vol cap recepta. No està en contra. S’imposa restriccions a si mateix per tindre eixides per provocar accidents per a despertar. Vol improvisar. Com més improvisa, més especialista és en improvisació i menys improvisa. Està decebut per començar a saber improvisar. Preferiria no saber.

Mathieu Bohet realitza la pràctica de la performance des de l’any 2009, quan va vindre a València per a realitzar un projecte final de màster sobre la performance amb relació a la idea de la metamorfosi de la narrativa i de la imatge-moviment. Aborda la seua pràctica al voltant dels conceptes anteriors. Les seues accions poden tindre una direcció social i política que generalment esdevenen de la seua vida quotidiana. A vegades utilitza la vídeoprojecció establint una relació entre imatge i acció, jugant amb els límits de la ficció i la realitat.