Art D és un cicle mensual d’art d’acció internacional que inclou una part de performance en viu i una altra de teoria, reflexió i debat. El cicle, la primera sessió del qual es va celebrar en 2017, està organitzat pel CCCC al costat de l’Associació Cultural Art D, un col·lectiu d’artistes i investigadors de diferents generacions que promouen l’art d’acció amb el suport del Consorci de Museus i amb Bartolomé Ferrando com a impulsor de la iniciativa al costat de Lucía Peiró, Almudena Millán i Álvaro Terrones.

Concha Jerez (Las Palmas de Gran Canaria, 1941). Artista Multidisciplinari. Va cursar les carreres de Piano en el Real Conservatori Superior de Madrid i la de Ciències Polítiques en la Universitat de Madrid. Des de 1973 fins al moment actual, realitza obres diverses amb caràcter multidisciplinari. A partir de 1976 centra el seu treball en el desenvolupament del concepte d’Instal·lació, com a obra In situ, en moltes obres amb caràcter Intermèdia-, ampliant des de començaments dels 80 la seua activitat a la performance i des de començament dels 90 a Concerts Intermèdia i a la creació d’obres d’Art Radiofònic. A partir de 1990 compagina la realització d’obres individuals amb altres realitzades amb el músic i artista multidisciplinari José Iges. D’entre1991 i 2011 ha sigut Professora de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Salamanca. Entre els premis obtinguts per Concha Jerez destaquen la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles arts 2010, el Premi MAV (Dones en les Arts Visuals) 2012, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2015, el Premi Velázquez de les Arts Plàstiques 2017 com a reconeixement a tota la seua carrera artística i la Medalla d’Or de Canàries 2018.

Pedro Bericant (Saragossa 1955) L’obra de Pedro Bericat reivindica la irracionalitat com a principi motor de l’art, al costat de l’atzar i la intuïció, per a endinsar-se en la poesia de les coses, al marge de discursos dominants. Mitjançant una pràctica totalitzadora l’artista articula llenguatges on són presents l’objecte i l’espai, la imatge i el so per a establir una relació de continuïtat en un univers fluid, canviant, on tot el que atrapem es converteix en fòssil. Pràctica que es manifesta no com a creació sinó com a “recreació’. Així l’artista el que intenta és capturar trossos de realitat o irrealitat circumdants. Amb estos fragments, l’artista recrea, és a dir torna a crear, juga amb el ja creat.