Des dels intonarumori (entonaruidos) inventats per Luigi Russolo en 1913, a les Cartridge Music de John Cage de 1960 i les més recents incursions en les tecnologies de la informació, la realitat augmentada, la intel·ligència artificial i la internet de tots els dies, l’art sonor ha consolidat la seua presència de mà de la tecnologia més artesanal i quotidiana, mecànica o electrònica fins a la seua incursió en els mitjans digitals més sofisticats. La seua exploració dins dels àmbits del paisatge sonor (Soundscape) és predominant des que Raymond Murray Schafer (1933) desenvoluparà les seues pràctiques artístiques sota les expressions de “ecologia acústica”, “marca sonora” o “esquizofonía”, en el seu llibre fonamental El paisatge sonor i l’afinació del món (1977).

En aquesta trobada ens donem cita amb dos creadors que han recorregut les seues investigacions entorn de les possibilitats de la tecnologia, el paisatge, l’ús quotidià dels objectes sonors i els instruments musicals electrificats per a compartir amb nosaltres l’art sonor del segle XXI.

Vicent Pelechano. Ens mostrarà la seua peça “Biòtop” una obra en procés que dialoga amb l’hàbitat del llac de l’Albufera de València i la idea de la qual naix en descobrir la pel·lícula homònima del cineasta valencià Carles Mira (1947-1993), un poema visual que recull els testimoniatges de la degradació que va patir aquest entorn durant els anys 70. Sorolls, bucles, veus, paisatges, reclams, aus, tradició i experimentació, en una obra que es construeix amb diferents capes melòdiques de veu, paisatges i especialment amb el so del Guimbri o Guembrí: un cordòfon o laud de tres cordes d’origen berber utilitzat en la música Gnawa del Marroc.

Vicent Pelechano és artista sonor i treballa com a integrador social i dinamitzador de joventut. Dissenya i executa programes per a joves relacionats amb la improvisació i la creació sonora, el postcàsting i les habilitats socials.

Pedro André. Ens presenta “Crossfade Memory” creat a partir de textures de diferents capes procedents de tecnologies com ara reproductors de *cassetes, sorolls de radi i sintetitzadors, que es mesclen amb gravacions de camp per a crear un paisatge sonor immersiu, embolicant a l’oient en un viatge cinematogràfic i sinestèsic. Ambients sonors contaminats, processats a través de l’ús de la taula de mescles i efectes amb estratègies “dub”.

Pedro André és artista sonor i productor electrònic de Porto, Portugal. És un dels compositors residents en el Museu dona Cidade do Porte des de 2020 i col·labora amb l’artista *Nils Meisel en les oficines de so CSF. Com a productor de música electrònica André ha col·laborat amb diferents músics i artistes sonors en diverses instal·lacions artístiques i projectes de vídeo. Juntament amb Llorenç Barber i Montserrat Palacios, és el compositor de l’obra sonora creada a partir de les gravacions de Barber que actualment es troben en l’exposició “Arxiu d’Escoltes” en l’IVAM.