Reprenem la geografia del vell continent amb la distància que atorguen el canvi d’hàbits i el pas del temps. Mai havíem insistit tant en el diàleg de gènere ni havíem seleccionat títols tan remots. Disten 102 anys entre la pel·lícula d’Ernst Lubitsch i Maria Schrader, i, no obstant això, dialoguen. Tots dos films conclouen que els simulacres acabaran devorant-ho tot en un futur pròxim, aqueix mateix que Europa contempla sense acritud ni perdre un àpex d’humor, perquè si alguna cosa hem aprés de la comèdia és que, tota la seua força imaginària es basa en la necessitat de no arribar a cap certitud i, per descomptat, estalviar-nos qualsevol absurda conclusió. I amb aqueix mateix esperit crític us donem la benvinguda a Europa.

Daniel Gascó

Crític de cinema i coordinador del cicle