Ane Rodríguez Armendáriz (Estudio Perplejo), David Armengol, Ron Reyes y Flavia Introzzi

Exposicions, programes públics, jornades, beques, grups de treball interdisciplinaris, residències o xarxes de col·laboració són alguns dels dispositius que, des de l’àmbit artístic, permeten imaginar, especular o compartir casos reals sobre com afrontar una situació de crisi —ja siga climàtica, bèl·lica o una altra emergència—. Però hi ha molts més que encara desconeixem i altres punts que estan per inventar.

En aquesta conversa proposem explorar, des de diferents perspectives, com es construeixen i activen aquests dispositius a través de l’experiència de professionals de la curaduria i la gestió de programes artístics, amb els qui reflexionarem sobre el paper de l’art en contextos de crisis i sobre quins dispositius permeten amplificar la mirada crítica, generar reflexió i, al mateix temps, aportar eines de recuperació.

En paral·lel, es realitzaran visites a tallers de la zona afectada per la DANA, a través de trobades tancades per a artistes de ‘La huella de la DANA en la práctica artística’. L’objectiu és que els i les artistes que participen en la mostra puguen fer connexions i vincles amb institucions i agents professionals que els puguen portar a impulsar les seues trajectòries. També busquen fomentar les relacions entre artistes de diferents poblacions, i succeiran en diversos tallers i no en el CCCC amb l’objectiu de posar en valor els espais de producció i conéixer les diferents realitats de les poblacions afectades.

En la conversa participen Ane Rodríguez Armendáriz (comissària i gestora cultural, Madrid), David Armengol (La Capella, Barcelona), Ron Reyes (Dos Mares, Marsella) i Flavia Introzzi (Red TEJA, Xarxa d’Espais Culturals per al Suport a Situacions d’Emergència. Madrid, Barcelona, Bilbao)
Modera: Roser Colomar Palazón (Cultura Resident del CMCV)

Ane Rodríguez Armendáriz
Ha treballat en l’àmbit de la gestió cultural en diferents institucions nacionals en els últims 20 anys. En la seua trajectòria destaca la labor realitzada en Tabakalera com a directora cultural (2012-2019) i en el Centre de Residències artístiques de Matadero Madrid com a responsable del programa (2020-2023). Després de gaudir d’una beca en la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma per a investigar sobre les pràctiques de la cura en contextos de pràctica institucional, en l’actualitat col·labora amb la Fundación Daniel y Nina Carasso a Madrid en el disseny, comissariat i acompanyament del programa Arte por venir, que inclou residències i ajudes a la creació. La seua pràctica explora com generar condicions institucionals que permeten imaginar formes de creació i relació sostenibles i afectives.

David Armengol
És comissari independent. Actualment, és director artístic del Centre d’Art La Capella a Barcelona. Els seus projectes s’han vist en espais d’art contemporani com Caixaforum Barcelona, Matadero Madrid, la Fundació Joan Miró de Barcelona, Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani de Barcelona, el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona o el Centre d’Art La Panera de Lleida. L’any 2019 va ser comissari del Pavelló de l’Uruguai en la 58ª edició de la Biennal de Venècia. El 2021 va publicar el llibre “La collita i el viatge: art emergent, una revisió personal de l’art emergent a Catalunya”.

Ron Reyes
Desenvolupa projectes artístics i curatorials no espectaculars. La seua investigació se centra en els ecosistemes de l’art, especialment en les pertorbacions que provoquen l’aparició i desaparició d’iniciatives de cooperació entre treballadors de l’art.
Com a codirector del centre d’investigació en art Dos Mares, ha establit associacions a llarg termini amb nombroses organitzacions públiques i privades a Amèrica Llatina i ha sigut reconegut pel Senat francés per aquesta labor transnacional. És membre del consell d’administració de Arts en Résidence i intervé regularment en escoles d’art a França com a Vila Arson Niça, BA Avignon, BA Marsella i AMU.

Flavia Introzzi (Red Teja)
És argentina establida a Madrid des de 2007. Treballa en l’àmbit de la mediació cultural, la gestió cultural i el comissariat expandit desenvolupats en la seua majoria a Espanya i Llatinoamèrica. En 2016 s’incorpora
a hablarenarte, tres anys més tard relleva la direcció de l’organització i inicia l’espai de residències Planta Alta. La seua praxi i investigació se centren en aquelles pràctiques que intenten dislocar els modes hegemònics de producció i recepció artística cultural, desplaçant-se entre el camp institucional de l’art, estructures alterinstitucionals i altres contextos socials.
Flavia forma part de TEJA, una organització fundada al maig de 2022. TEJA és una xarxa iniciada per tres espais independents de Madrid: Nau Porto, Paisanaje i Planta Alta (hablarenarte). Hui està formada per 15 institucions públiques i privades i organitzacions independents del sector cultural a Madrid, Barcelona i Bilbao. Va començar com una resposta solidària del sector artístic i cultural a l’emergència desencadenada per la invasió russa d’Ucraïna i des d’aleshores ha continuat treballant amb altres contextos en emergència, com a Palestina i l’Iraq, generant noves aliances i incorporant organitzacions públiques i privades en un entramat sense precedents.