Les poesies fonètiques naixen amb el futurisme i tenen el seu apogeu amb Dadá per a més tard, en els anys 60 gràcies a l’empenyiment de Jonh Cage, al naixent Event i al Happening, continuar el seu espai de creació fins a expandir-se, ja en els anys 70, en les revolucionàries poesies visuals. Des de poc abans dels anys 80 ja amb els nous mitjans tecnològics que van permetre els equips de gravació/reproducció i el micròfon, sorgeixen les revisions del passat i creix amb força la Poesia Sonora Internacional (Henry Chopin) com una herència de Dadá i convertint al text escrit en un útil sonor a mode de partitura. Amb la intenció de recuperar l’entonació del llenguatge parlat i l’enteniment del significat de les paraules i no sols el so dels fonemes, Flatus Vocis Trio acull el terme de Músiques parlades.

Formen part en aquesta trobada música poètica i cantoril:

Elsa Moreno, poeta transdisciplinar que treballa sobre el cos com a suport per al poema. Guanyadora del V premi Nacional de Poesia Viva L de Lírica. Oferirà un recital escènic amb textos del seu poemari En un lloc limítrof, on la veu i el cos encarnen l’univers poètic que desplega el llibre.

Iris Almenara, ens presenta una experimentació vocal sense tònica ni sònica amb molt de saler sense gluten ni lactosa, prop de l’especulació poètica escèptica i molt prop de la lúcida bogeria cantoril amb flam de roselles i brindis per Llorenç Barber.

Jesús Ge qui a partir de la traducció lliure del mític poema sonor I AM THAT I AM de Brion Gysin, retrà homenatge a Llorenç Barber. El treball poètic de Jesús Ge combina desafiaments lingüístics de OULIPO amb les pràctiques escèniques de les avantguardes artístiques de principis del segle XX (Dadaisme, Ruidismo, Futurisme), desenvolupant una re-semantización del balboteig social que s’acoste a les preocupacions actuals, obrint així un espai en què apareguen altres formes del discurs poètic i polític.

Marta R. Sobrecueva, ens ofereix “Traca Tracae”. En el cor de les falles, Martaerre ens brinda una traca d’abecedari consonant en vocal. La reiteració del so bucal amb un toc de poesia industrial, reiteando vocables, versos conceptuals, percussió mecànica en alé que no deixa desapercebuda l’essència del quotidià ni l’abstracció del missatge, que la defineix com “martaerrismo”.