• L’exposició es compon de prop de 80 obres procedents tant dels tres museus de belles arts de Castelló, València i Alacant com d’altres institucions com el MNAC, el Museu Reina Sofia de Madrid o la Fundació BBV
• ‘De paisatges, passejos i paisans: Porcar, Lahuerta, Varela’ s’exhibix en el Museu de Belles Arts de Castelló fins a l’1 d’abril del 2018 i posteriorment viatjarà a Alacant i a València

(Castelló. 14.12.2017)

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha inaugurat este matí la mostra ‘De paisatges, passejos i paisans: Porcar, Lahuerta, Varela’ en el Museu de Belles Arts de Castelló.

A la inauguració han assistit així mateix Vicente Sales, diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, Verónica Ruiz, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Robert Roig, director del Servici Territorial de Cultura de Castelló, els tres directors dels Museus de Belles Arts de Castelló, València i Alacant, Ferrán Olucha, José Ignacio Casar i Joserre Pérezgil, a més de la comissària de l’exposició, Victòria E. Bonet.

Pérez Pont hi ha assenyalat que “esta exposició és fruit de la col·laboració entre els tres museus de belles arts, una col·laboració promoguda pel Consorci de Museus fa ara any i mig i de la que també han sorgit altres exposicions com la dels escultors Adsuara, Vicent i Peresejo que hem pogut veure fins fa poques setmanes en estes mateixes sales”.

El director del Consorci de Museus ha manifestat que “la mostra permet per primera vegada establir un diàleg entre l’obra dels tres autors que van ser ambaixadors de la seua terra, amb la riquesa que això suposa per al coneixement d’esta època pictòrica i al seu torn es genera un diàleg entre les tres províncies portant la vertebració del territori a l’àmbit artístic. Al mateix temps, l’exposició posa en valor els fons dels nostres museus de belles arts ja que moltes de les peces que s’exhibixen no estaven exposades al públic, i les mostra junt amb altres procedents de fundacions i importants museus nacionals com el Reina Sofía o el MNAC”.

A finals dels anys 20, València coneix un període de revitalització artística. Les exposicions, les conferències i les reunions van constituir un esperó per a la revitalització i dinamització de noves vies de producció artística. Emilio Varela (1887-1951), Genaro Lahuerta (1905-1985) i Juan Bautista Porcar (1889-1974) van viure esta etapa de floriment en la nostra regió, es van veure afectats pel conflicte de la Guerra Civil i van conéixer una evolució marcada per la seua formació, la seua experiència personal i els seus referents pictòrics.

L’exposició reunix prop de 80 obres procedents tant dels tres museus de belles arts de Castelló, València i Alacant com d’altres institucions com el MNAC, el Museu Reina Sofía de Madrid o la Fundació BBV a més de col·leccions particulars.

Victòria E. Bonet per la seua banda ha explicat que “es tracta de tres pintors amb un estil molt particular, tres glòries de l’art valencià amb un punt en comú: els tres afonen les seues arrels en una formació academicista que van saber portar al terreny de la modernitat al llarg de la seua carrera. El paisatge va ser per a ells un gènere que els va permetre una gran llibertat creativa”.

En ells, el paisatge adquirix un particular protagonisme. Encara que es manifeste amb temes i estils diferents, es pot percebre en els seus quadros un argument semblant de busca introspectiva i essencial.

La producció paisatgística de Porcar, Lahuerta i Varela és fruit d’una profunda indagació pictòrica que va fer madurar estils que mostren, en la seua singularitat, alguns aspectes comuns. Són el testimoni d’un relat vital i un itinerari sentimental que es descriuen a través de cada un dels escenaris naturals o urbans. Tots ells constituïxen un complex mosaic de mirades que parla d’una constant evolució formal, però també d’una admiració profunda pel gènere. La seua producció oferix un panorama de la riquesa natural de les nostres comarques i localitats i són un retrat personal i íntim del lloc a què pertanyem.

La crítica contemporània i diversos autors assenyalen ben sovint Cézanne, Nolde, Bonnard, Matisse, Picasso, Derain, Vlaminck, Marquet, entre altres, com a fonts d’estudi i inspiració en alguns d’ells.

A partir de les ensenyances rebudes del seu mestre Joaquín Sorolla, Varela va saber desenrotllar una manera pròpia que s’aproxima a les avantguardes. Els paisatges naturals o urbans aconseguixen una simplicitat formal i, al mateix temps, li permeten revelar en les seues interpretacions un sentiment íntim no exempt d’emotivitat. La seua és una mirada sensible i extremadament personal sobre la riquesa del paisatge alacantí que s’ha relacionat en més d’una ocasió amb Azorín i Miró.

Quan se celebra el 130 aniversari del naixement del pintor alacantí esta exposició servix per a invitar a la resta de la Comunitat a participar dels actes commemoratius que s’estan organitzant des d’Alacant amb mostres com la de ‘Varela. Un laberint lluminós’ en la que també col·labora el Consorci de Museus.

El pintor castellonenc Porcar, també escultor i arqueòleg, descobrix en el paisatge un mitjà d’investigació i expressió. Es va moure, com altres paisatgistes contemporanis, entre pinedes, marjals i muntanyes; no obstant això, potser seran les seues vistes urbanes les que tanquen un particular interés. En elles, les vies del tren, els pals telegràfics, els cables o les humils vivendes dels suburbis dominen la composició, junt amb els seus imponents claraboies.

En l’ideari artístic de Lahuerta, la llum, el color i la síntesi plàstica són peces essencials de l’art i de la poètica que inspira les seues obres. La definició de l’artista com a pur ull contemplen-te pot justificar que alguns dels seus paisatges perden el nom i la localització per a recrear una composició anònima on el cromatisme i el traç de la pinzellada són la seua raó de ser.

La mostra s’ha presentat així mateix junt amb el seu catàleg el que completa el treball d’investigació entorn dels tres autors i les peces que s’exhibixen.

Després de la seua exhibició en el Museu de Belles Arts de Castelló on podrà visitar-se fins al 1 d’abril del 2018, l’exposició viatjarà al Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant, del 12 d’abril a l’1 de juliol i posteriorment, en 2019, es mostrarà en el Museu de Belles Arts de València.