El Consorci de Museus redescobrix el patrimoni de Morella en la mostra ‘Memòries Oblidades’
04.08.2017
Contacte premsa:
961922651
valero_caresc@gva.es

Castelló. El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana exhibix la mostra ‘Memòries Oblidades’ en la sala de la Llotja de l’Ajuntament de Morella, fins al pròxim 10 de setembre.
L’exposició és el resultat d’un projecte d’investigació dirigit per l’acadèmic de Belles Arts, Arturo Zaragozá, que, recolzant-se en les imatges dels fotògrafs Mateo Gamón i Carlos Martínez, pretén posar llum sobre elements de l’arquitectura medieval, d’extraordinari valor, que han passat desapercebuts al llarg de la història.
El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, inaugura esta vesprada la mostra acompanyat per l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i el comissari de l’exposició, Arturo Zaragozá.
Segons Pérez Pont “d’entre els nombrosos exemples que podríem trobar sobre l’escultura gòtica valenciana i que esta exposició trau a la llum, Morella constituïx un dels enclavaments més singulars”.
L’exposició/investigació ‘Memòries Oblidades’ va nàixer en un bastida. La va motivar la sorpresa de veure escultures d’altíssima qualitat en llocs que mai arribaria la vista. Va prosseguir en els magatzems dels museus, o tornant la llum amb què van ser pensades, i situades en origen, moltes imatges.
El director del Consorci de Museus ha destacat que “l’exposició, que s’ha pogut veure ja en Santa Maria de la Valldigna, a Benicarló i en València, reunix una selecció de 31 imatges, entre les que destaquen 8 noves incorporacions, precisament d’elements de l’Església Arxiprestal que se sumen a les del convent de Sant Francesc de Morella. Els treballs de Mateo Gamón i Carlos Martínez ens permeten acostar-nos al patrimoni de Morella des d’una nova perspectiva, descobrint elements fins al moment desconeguts per a la majoria de nosaltres”.
L’escultura gòtica valenciana és un episodi artístic que ha passat fins ara desapercebut. En realitat, si atenem a l’escassetat de publicacions acadèmiques pareix com si este capítol no haguera existit. Les raons d’este oblit han sigut diverses. Entre estes ha contribuït el peculiar caràcter del patrimoni medieval valencià que sovint ha quedat ocult per revestiments de l’Edat Moderna. Altres vegades, el desconeixement es deu a la seua localització en àmbits particulars o militars de no fàcil accés o simplement el desconeixement de la pèrdua, o la molt deficient identificació de les peces.
Per a recuperar la memòria s’han realitzat dos campanyes fotogràfiques; estes han quedat reflectides en els catàlegs Memòries Oblidades. Imatges de l’escultura medieval valenciana (2015) i Memòries Oblidades II, Els palaus de la memòria (2016). En esta exposició s’arrepleguen impreses i/o projectades les imatges d’ambdós catàlegs.
Així, reprenent la mirada pròxima medieval i comptant amb fotògrafs de la màxima excel·lència apareix un episodi en què les passions, els afectes, el gest i la mirada de les imatges resulten sorprenentment contemporànies.
Les fotografies constituïxen un document gràfic de gran valor tant com obres d’art en si mateixes com des del punt de vista documental i historicista, ja que mostren, per primera vegada molts dels rostres dels valencians del segle XV.
El comissari de la mostra ha matisat que “els rostres d’estes escultures ens mostren els sentiments, els afectes i volences; la seua forma de ser. Són de gran interés els pentinats o vestits que trenquen moltes idees que tenim preconcebudes sobre les gents de l’època”.
Al mateix temps les empremtes del temps que arrepleguen amb precisió les fotografies, a manera de realitat augmentada, les convertix igualment en una ferramenta imprescindible per a la restauració monumental.
En este sentit l’exposició és una oportunitat així mateix per a mostrar al públic una tècnica nova en el camp de la fotografia artística. Més que fotografies l’exposició es compon de glisés: injeccions de tintes indelebles sobre paper de cotó, que tenen una qualitat superior a la visió normal (com a realitat augmentada) i una durabilitat de 150 anys.
