El Mubag inaugura la mostra ‘D’objecte a subjecte: gènere i art a Alacant des del segle XIX’ que es podrà veure fins a l’1 d’abril del 2018

• El projecte resultant de la convocatòria Reset localitza l’existència de trenta dones artistes a Alacant entre 1890 i 1935
• El projecte d’investigació revela així mateix que no hi ha cap obra de dones artistes en la col·lecció del Mubag, conseqüència d’una història de l’art que les ha invisibilitzades

Alacant (09.11.2017). El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb la Diputació d’Alacant, inaugura hui el projecte ‘D’objecte a subjecte: gènere i art a Alacant des del segle XIX’, una relectura de l’exposició permanent del Mubag des de la perspectiva de gènere.

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, ha presentat aquest matí el projecte, acompanyat pel diputat de Cultura de la Diputació d’Alacant, César Augusto Asencio, així com pels investigadors del col·lectiu Gènere i Cultura Visual de la Universitat de València, María Hernández-Reinoso, Clara Solbes i Pablo Sánchez.

‘De objecte a subjecte’ proposa un recorregut per la col·lecció del Mubag amb l’objectiu de visibilitzar els distints rols que van ser assignats al sexe femení al segle XIX i que invite a reflexionar entorn de problemàtiques que, encara que provenen del passat, romanen vigents en l’actualitat. El projecte ha sigut desenvolupat pel col·lectiu Gènere i Cultura Visual de la Universitat de València compost pels investigadors María Hernández-Reinoso, Teresa Llàcer, Pablo Sánchez, Clara Solbes i Aneta Vasileva.

Pérez Pont ha assenyalat que “‘D’objecte a subjecte’ és el primer projecte que presentem en el marc de la convocatòria Reset de relectures de gènere i multiculturalitat, del qual es van triar dues propostes: una per al Mubag i una altra per al Museu de Belles Arts de Castelló”.

“La convocatòria Reset pretén assentar la bases per a una cultura més justa, igualitària i respectuosa amb la nostra memòria històrica”, ha explicat el director del Consorci de Museus, qui també ha destacat que “quant a l’educació artística, el nostre objectiu amb Reset és completar la narració històrica, generalment realitzada des d’una perspectiva masculina i etnocèntrica, de manera que siguem capaços de contar aquesta altra meitat de la història, la construïda per les dones i invisibilitzada al llarg del temps”.

“El projecte ‘D’objecte a subjecte’ que ens va acompanyarà al Mubag al llarg dels pròxims sis mesos, ens permet redescobrir la seua col·lecció permanent des d’una perspectiva de gènere, i al mateix temps, aquesta investigació ens revela l’existència de trenta dones artistes que van fer la seua labor a Alacant entre finals del segle XIX i començaments del XX”, ha anunciat el responsable del Consorci de Museus.

Des del col·lectiu Gènere i Cultura Visual han manifestat que “la investigació es troba en una fase inicial, ja que només s’han localitzat les artistes de la ciutat d’Alacant. Esperem que aquest treball inspirarà futurs estudis sobre les artistes en tot el territori de la Comunitat Valenciana”.

El director del Consorci de Museus ha destacat que “la investigació realitzada motiva així mateix una reflexió entorn de la història de l’art i les col·leccions dels museus. Al Mubag no existeix en l’actualitat cap obra de dones artistes a causa de l’herència d’una història que les ha silenciades”.

Pérez Pont ha anunciat que “a través de diferents guies didàctiques elaborades per a distints nivells educatius, la realització de conferències, així com l’edició d’una publicació acadèmica, pretenem que aquesta investigació constituïsca una eina de coneixement per a la societat actual que ens ajude a avançar en la igualtat de gènere i la multiculturalitat”.

El projecte es planteja entorn de quatre eixos temàtics que, partint de les obres exposades a les sales del Mubag i dialogant amb elles, mostren com els pintors alacantins d’entresegles van revelar el protagonisme de les dones i la seua consideració social. Aquests són: ‘L’àngel de la llar esdevé protagonista’, ‘El binomi maniqueu. De la integrada domesticitat religiosa a la dona fatal’, “Identitat és de gènere femení’ i ‘Oficis i prejuís’.

Els quatre eixos temàtics qüestionen la pervivència de la consideració social esmentada i obrin portes cap a altres perspectives com la classe, la religió i el postcolonialisme.

En el recorregut es destaquen obres de la col·lecció com el ‘Retrat de Matilde Periche’, d’Antonio Gisbert, un exemple de la revolució que es va manifestar en la manera d’entendre la imatge femenina; la ‘Rosa mística’ (1894), de Francisco Laporta, que representa el binomi maniqueu entre la dona religiosa i la ‘femme fatale’. Destaca a més ‘l’Al·legoria de la música’ (1881), d’Emilio Sala, o les ‘Costureres’, de Joaquín Agrasot, que ressalta que les dones sempre han treballat tant dins com fora de casa, però aquest treball no ha sigut prou reconegut.

La segona part del projecte es desenvolupa a l’entreplanta del museu amb una breu exposició que plasma l’existència de dones artistes coetànies als pintors i escultors alacantins de l’època, encara que els seus noms i les seues trajectòries han arribat molt desdibuixats als nostres dies. En total s’han localitzat trenta artistes que van fer la seua labor entorn dels anys 1890 i 1935, encara que només s’ha pogut reconstruir el relat de quatre d’elles: Laura García de Giner, Elena Santonja, Matilde Gamarra i Antonia Pando.

L’exposició inclou la reproducció de tres obres de Laura García de Giner, així com diverses de les seues publicacions. Segons Pablo Sánchez, “el Museu del Romanticisme de Madrid té algun dibuix dels seus primers anys. Laura es va dedicar més tard a l’escriptura, una professió considerada més ‘adequada’ per a una dona”.

L’investigador ha assenyalat així mateix que “la qualitat de les obres d’aquestes artistes s’aprecia per la seua participació en certàmens com les exposicions nacionals de Belles Arts. S’aprecia un intent per viure de l’art, almenys en aquest període. Després, amb la dictadura, ja va ser impossible”.

En definitiva, es planteja una relectura que extraga els marges del segle XIX de les ombres i que, tendint ponts entre el passat i el present, bifurque el discurs museístic tradicional en una pluralitat de discursos.