• La primera exposició del programa “Trajectòries” recorre 35 anys de trajectòria artística i vital de l’escultora valenciana Teresa Cebrián
• El centre de cultura contemporània reuneix 14 instal·lacions que repassen les sèries més controvertides d’aquesta artista nòmada
• Destaca la peça ‘La desaparición de las palabras’ (2012) recentment adquirida per la Generalitat i que marca un abans i un després en la trajectòria de l’artista

València (13.06.2018). El Centre del Carme inicia el programa “Trajectòries”, de revisió de trajectòries d’artistes i col·lectius valencians amb l’obra de l’escultora Teresa Cebrián (Losa del Obispo, València, 1957). “El llarg viatge” repassa 35 anys de creació artística, que es resumeixen en 14 conjunts escultòrics o instal·lacions que repassen les sèries més controvertides d’aquesta artista nòmada, un recorregut artístic i vital marcat per la malaltia i el dolor amb l’art com a pal·liatiu.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que “Teresa Cebrián no és una artista desconeguda a València, però sí que és una artista que no ha rebut el reconeixement suficient a la seua terra. Aquesta exposició ens permet, per primera vegada, recórrer la trajectòria que té i ens descobreix una artista intensa amb una obra molt sòlida de caràcter quasi autobiogràfic”. Hi ha afegit que “la fragilitat que ha provocat la malaltia que té contrasta amb la duresa d’alguns dels materials amb què ha treballat al llarg de la seua carrera, i ha creat instal·lacions suggeridores que condueixen a la reflexió”.

Pérez Pont ha presentat aquest matí l’exposició, que es podrà veure al Centre del Carme del 15 de juny al 23 de setembre. La comissària, Marisol Salanova, i l’artista mateixa, Teresa Cebrián, han acompanyat el director del centre d’art.

El director del Centre del Carme ha manifestat que “amb l’exposició de Teresa Cebrián contribuïm a continuar construint el relat de l’art contemporani valencià”.

Amb un recorregut internacional reconegut, Teresa Cebrián ha desenvolupat la major part de la producció fora d’Espanya en diferents residències artístiques al Canadà, Polònia, Holanda, Alemanya, Hongria o Suïssa, entre uns altres.

“Sempre entre països, on recopilava materials increïbles i s’acoblava en qualsevol taller condicionat per a poder crear”, explica Marisol Salanova.

La comissària ha afirmat que “Teresa Cebrián ha sigut una autèntica nòmada que ha creat la seua obra al llarg de la vida en diferents residències internacionals, que ha viscut només de crear i vendre obra, que l’única sustentació que ha tingut ha sigut l’art, amb la complexitat que comporta això”.

L’exposició individual de Teresa Cebrián “El llarg viatge” està planificada per a posar en diàleg una o diverses obres no relacionades anteriorment, i que tant comissària com artista volen oferir al públic i desvelar una història el relat de la qual dependrà dels qui l’observen, ja que cada espai conté múltiples revelacions.

L’exposició reflecteix les dificultats particulars a què s’enfronten les dones artistes a l’hora de crear i conciliar, especialment en els anys en què va començar a generar obra Cebrián en escultura i instal·lació, pel fet de ser dones.

Salanova explica que “la lluita contra el masclisme dins i fora de la llar, la presa de decisions sobre la maternitat, els vincles familiars, la infància, la maduresa, la resiliència i el dolor com una cosa inherent al cicle vital, són els temes principals d’aquest projecte”.

L’exposició no és una retrospectiva a l’ús, no ofereix un recorregut cronològic, sinó temàtic per les diferents etapes de l’artista, la qual cosa permet establir diàlegs entre peces que mai abans s’han exposat juntes, conéixer totes les tècniques que ha experimentat l’artista en la carrera d’aquesta i identificar preguntes existencials amb les quals qualsevol visitant empatitzaria.

L’exposició conté, a més, obres inèdites de creació recent. Malgrat que l’artista ha anunciat diverses vegades la retirada del treball artístic a causa de la malaltia que té, Teresa Cebrián continua produint.

La mostra es presenta com un viatge en el qual conéixer aquestes peces o sèries clau en la seua producció i que van marcar un abans i un després en la seua trajectòria, com ‘La desaparición de las palabras’ (2012), peça que ha adquirit recentment la Generalitat dins del fons d’art contemporani que té, i que fa referència al moment en què l’artista ha d’establir-se definitivament a València a causa de la malaltia i abandonar aquesta vida nòmada.

Encara que les temàtiques i les preocupacions de l’artista al llarg de la seua carrera són diverses, el dolor és el fil conductor d’aquesta mostra que, malgrat no ser cronològica, evoluciona, com la malaltia que té, fins al dolor més absolut.

L’artista defineix la sala central de Ferreres com l’habitació del silenci. En aquesta, la gàbia de la violència o ‘La violencia enjaulada’ (2002), un sudari i el seu autoretrat portant-lo preparen l’espectador per a un recorregut que s’inicia amb algunes de les seues residències internacionals, amb la idea de solitud i introspecció de les obres ‘The hermits’ (1991) o ‘Linternas marinas’ (1988) i ‘Dark water’ (1987), inspirades en la literatura japonesa.

Destaquen, així mateix, ‘Del silencio de las lágrimas’ (1999), obra del Consorci de Museus que es va crear ‘ex profeso’ per a exposar-la a la Sala La Gallera, i que veu la llum per primera vegada després d’aquella instal·lació, o ‘Faces/Faceless’ (2006), una escultura instal·lativa composta per més de 700 rostres que fan referència a la solitud enmig de la munió o per força de la col·lectivitat.

També hi destaca la instal·lació ‘El infinito dolor’ (2015 2016), que tanca l’exposició integrada per 13 peces directament relacionades amb el procés de la malaltia, allò que la societat no vol veure.

Teresa Cebrián, emocionada per tornar al Centre del Carme on va estudiar Belles Arts, ha manifestat que “el reconeixement que no vaig tindre a la meua terra l’he tingut fora”. L’artista explica que “en cada una de les sales que componen Ferreres, en cada instal·lació, plantege tres preguntes a l’espectador. Totes són preguntes sobre la vida, la resposta de cada u serà en funció de la seua memòria”.

DESCÀRREGA D’IMATGES ACÍ