• El dijous 12 de febrer el CCCC inicia una nova temporada del seu cicle de trobades amb artistes musicals i concerts en acústic
• Els creadors de l’agropop ‘No me pises que llevo chanclas’ i la llegenda del rock valencià, Emilio Solo inauguren el cicle sota el lema ‘Himnos de la gente’

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) inaugura una nova temporada del cicle ‘Encuentros en el Carmen’, el pròxim 12 de febrer, reivindicant la música popular amb la participació de la banda de pop dels 80 i 90, ‘No me pises que llevo chanclas’ i la llegenda del rock valencià, Emilio Solo.

‘Encuentros en el Carmen’ que dirigix el cantant i productor valencià, Quique López, continua acostant al públic als creadors de les bandes sonores de diverses generacions, en esta tercera edició, sota el lema ‘Himnos de la gente’.

Com en anys anteriors, el format de trobades permet descobrir mitjançant una xarrada dinàmica i participativa a la persona que hi ha darrere de l’artista, escoltar els seus temes mítics i últimes creacions en un concert en acústic d’entrada gratuïta.

L’humor dels creadors de ‘l’Agropop’

‘No me pises que llevo chanclas’ són els inventors d’un gènere: l’agropop. Liderats per Pepe Begines, la banda va irrompre en el panorama nacional a la fi dels 80 trencant motles. La seua proposta fusionava amb mestratge el pop, el rock, el reggae i el blues amb lletres carregades d’humor surrealista, costumisme andalús i una ironia fina que va connectar transversalment amb tota una generació.

El que va començar com una reunió d’amics amb influències de The Police, The Beatles o Frank Zappa, es va convertir en un fenomen de vendes. No obstant això, darrere de l’etiqueta de “grup divertit”, la crítica musical sempre ha reconegut una banda de músics excepcionals, amb un directe contundent i una capacitat única per a convertir el quotidià en himnes generacionals.

El seu llegat musical inclou més d’una desena d’àlbums d’estudi i directes. Entre el seu repertori es troben cançons que formen part de la història de la música popular espanyola com ‘El Canario’, ‘I tu de quien eres’, ‘Bolillón’ o ‘El Amoto’.

Emilio Solo i el valencianisme

Amb una trajectòria dilatada i una gran capacitat vocal, Emilio Solo ha transitat entre el Rock & Roll més clàssic i la cançó melòdica, guanyant-se el respecte de crítica i públic.

Influenciat pels grans mites dels anys 60 i 70, Solo ha aconseguit mantindre viu l’esperit de l’època daurada de la música en directe. És considerat com el major valedor del llegat de Bruno Lomas, interpretant al mite de Xàtiva amb una legitimitat avalada pels propis seguidors del rocker.

Així mateix, la seua versió de l’himne del València CF. ‘Amunt València’ s’ha convertit en un emblema, sent la veu triada per a multitud d’actes oficials, centenaris i celebracions a Mestalla, connectant la música amb la passió esportiva de la ciutat.