• De l’1 al 31 d’agost el CCCC presenta 27 comèdies que dessacralitzen i humanitzen l’heroi americà
• El cicle, d’entrada gratuïta, estrena diverses pel·lícules inèdites a Espanya, com ara l’argentina ‘El crítico’ d’Hernán Guerschuny o la peruana ‘Solos’ de Joanna Lombardi

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) estrena este agost una nova edició del seu cicle CCCCinema d’Estiu ‘Embriagats d’humor. Amèrica i la comèdia’ amb la projecció, de l’1 al 31 d’agost, de 27 pel·lícules americanes.

Totes les nits d’agost (a excepció dels dilluns), a les 22.00 hores, el claustre gòtic del CCCC oferix, de manera gratuïta, “un cicle de cinema alternatiu entorn de la comèdia que inclou títols que difícilment es localitzen en les graelles de les televisions i plataformes”, ha explicat el director-gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda.

Bugeda ha recalcat la importància d’esta proposta, “que revitalitza el barri del Carmen, oferint una programació suggeridora amb entrada lliure i la possibilitat de portar el sopar seguint l’esperit popular del cinema a la fresca”.

Per la seua banda, el comissari del cicle, Daniel Gascó, ha afegit que en este “segon viatge al continent d’Amèrica no hem perseguit la imatge bella o espectacular”, sinó que el que es busca és “despullar i humanitzar l’heroi” a través de l’humor.

‘Embriagats d’humor’ busca també la diversitat presentant una exposició de tot el continent americà amb produccions de Xile, el Brasil, Cuba, l’Argentina, Mèxic, el Perú o el Canadà, descentralitzant l’hegemonia dels Estats Units, “que ha creat tota una indústria cultivant i dominant com ningú tots els gèneres, inclosa la comèdia”, ha explicat Gascó.

Així, entre els 27 títols, el CCCCinema estrena en esta edició diverses pel·lícules inèdites a Espanya gràcies a la investigació realitzada que ha permés contactar amb els cineastes. Títols com l’argentina ‘El crítico’ (2013) d’Hernán Guerschuny, que inaugura el cicle; la peruana ‘Solos’ (2015) de Joanna Lombardi; la xilena ‘El salvavidas’ (2011) de Maite Alberdi, o la cubana ‘El súper’ (1979) d’Orlando Jiménez Leal.

Amèrica vista des de múltiples angles

El cicle arranca amb ‘El crítico’, l’òpera prima d’Hernán Guerschuny, director d’una de les revistes de cine més longeves de l’Argentina. El protagonista està atrinxerat després de la seua notable erudició, molt convençut de les seues filies i fòbies personals, la qual cosa el porta a quedar atrapat en una d’eixes històries d’amor que ell mateix rebutjava en la pantalla.

“Mainaderes, crítics de cine, salvavides, superintendents d’un edifici… la comèdia és el gènere que més ha explorat eixa dissonància que acaba donant-se entre les nostres vides personals i l’ofici que exercim”, segons Gascó, i així es reflectix en els personatges de Mauricio, en ‘El salvavidas’, o Roberto, en ‘El súper’, els quals se senten sobrepassats en la pràctica de les seues funcions.

També és el cas de ‘Sitting pretty’ (1948), un clàssic de Walter Lang que va suposar un qüestionament dels rols masculí/femení impensable en la seua època, en què Lynn Belvedere fa escac a tota una comunitat perquè no es limita a les seues tasques de “mainadera moderna”.

Una altra de les claus d’este nou cicle és la recuperació de mirades genuïnes quasi perdudes i les seues múltiples maneres d’observar Nova York, com la d’Amos Kollek, que en ‘Fast food Fast Woman’ (2000) contempla la ciutat com un lloc màgic a on encara poden succeir miracles; o la proposta de Steve Carell en ‘Dan in Real Life’ (2007), una pel·lícula que obri una bretxa d’esperança en forma de magnètic somriure, el que oferix Juliette Binoche.

En ‘The Good Heart’ (2009) l’islandés Dagur Kári complix el somni de rodar el seu film nord-americà, malgrat que el resultat no podria ser més nòrdic: atmosfera que embriaga, il·luminació ombrívola i misantropia alegre contrasten amb la visió de la “gran manzana”, plena de llums de neó i personatges abduïts per l’afany d’èxit, bellesa i diners.

Per la seua banda, una altra de les cintes inèdites del cicle, ‘Solos’, és un bell film peruà que parla de la vida mentres evidencia que el cinema ja és una quimera.

Entre les propostes destaquen també ‘The More the Merrier’ (‘El amor llamó dos veces’, 1943) en la qual George Stevens va desenrotllar, en lloc d’un film patriòtic, una comèdia que va suposar un parèntesi de felicitat contagiosa ordit en plena Segona Guerra Mundial.

Seguint eixa saludable impressió, el CCCC ha reservat cinc títols imprescindibles per a acomiadar cada setmana. A part de ‘Niñera moderna’ es proposen el clàssic de Leo MacCarey, ‘Nobleza obliga’ (1935), en què un lord anglés es juga el seu majordom, interpretat per Charles Laughton, en una partida de pòquer, i este ha de partir a Amèrica a servir en una llar del nou món. ‘El ciudadano ilustre’ (2016) també narra un viatge fonamental, el que emprén un escriptor argentí, que acaba d’obtindre el Nobel, i aprofita per a visitar la seua terra.

La pel·lícula que clausurarà enguany el cicle, ‘Hit Man’ (2023), està dirigida per Richard Linklater, un cineasta que col·labora activament amb els seus actors en el guió, en la qual, a través de les paraules del seu protagonista, Gary, es llança una pregunta als espectadors: “A què es referia Nietzsche quan va dir que ‘El secret per a cultivar una existència més plena i gojosa consistix a viure perillosament?’”.