El Centre del Carme obri el Festival 10 Sentits amb una reinterpretació escènica de les quatre estacions de Vivaldi en homenatge a les víctimes de la riuada
30.04.2025
Contacte premsa:
619832450
premsa@consorcidemuseus.es

- L’espectacle, previst per al 9 de maig, compta amb la participació de la Unió Musical de Picanya, el músic experimental Carlos Izquierdo i les coreògrafes Sol Picó, Christine Cloux, María Moreno i Eila Valls
- El Consorci de Museus dona suport a la celebració de la 14a edició del festival amb sis propostes de teatre, dansa i música
El Centre del Carme de Cultura Contemporània (CCCC) inaugura el 9 de maig la XIV edició del Festival 10 Sentits amb un emotiu homenatge a les víctimes de la riuada. La jornada inaugural tindrà com a eix central l’espectacle ‘Les estacions ja no són de Vivaldi’, amb el qual es convida al públic a una profunda reflexió sobre el canvi climàtic, els comportaments col·lectius i el poder de l’art com a ferramenta de conscienciació.
Des de les 19.00 hores el festival obrirà les seues portes per a oferir una experiència multidisciplinària que fusiona música, dansa, arts visuals i pensament crític en diversos espais de la seu del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
El director-gerent del Consorci de Museus, Nicolás Bugeda, ha destacat “l’empatia i sensibilitat de la cultura que es mostra sempre solidària amb esdeveniments com els succeïts durant la riuada del passat mes d’octubre” i ha valorat “la passió amb la qual cada any les directores del Festival 10 Sentits programen una cita que connecta les diferents manifestacions de l’art amb els públics i la societat valenciana”.
Bugeda ha recordat que el Centre del Carme “va veure nàixer el Festival 10 Sentits l’any 2011 i cada any la seu del Consorci de Museus ha mantingut el seu suport i col·laboració, que es manifesta en esta edició amb sis espectacles”.
La jornada inaugural comptarà amb dos passes programats del dispositiu escènic “Les estacions ja no són de Vivaldi”, a les 19.30 i a les 20.30 hores. Esta proposta immersiva, que requerix reserva prèvia per a garantir l’accés, entrellaça l’atemporal bellesa de la composició de Vivaldi amb la urgent realitat del canvi climàtic i el devastador impacte de fenòmens naturals com la dana.
La Va unir Musical de Picanya, localitat durament afectada per la riuada, interpretarà la línia argumentativa original de Vivaldi, mentres que el músic experimental Carlos Izquierdo fa una relectura de la partitura per a reflectir la dissonància i el caos del present.
Les coreògrafes Sol Picó, Christine Cloux, María Moreno i Eila Valls guiaran al públic a través de les estacions, utilitzant el llenguatge del cos per a evocar la fragilitat del planeta i la necessitat d’acció.
Esta peça s’erigix com un homenatge a les víctimes de la riuada, “però també com una triava que celebra la vida i lamenta el negacionisme climàtic i les seues conseqüències, convertint les estacions de Vivaldi en metàfores del cicle vital del planeta”, assenyalen Meritxell Barberá i Inma García, codirectores del festival.
Paral·lelament, des de l’obertura fins al tancament, el públic podrà realitzar un recorregut autònom per dos instal·lacions expositives impactants. El claustre renaixentista acollirà ‘Embolisme per soleá’ de l’artista Paula Bruna, una exposició de vinil i àudio que explora les subjectivitats vegetals a través de la fusió d’arts visuals, ciències biològiques i flamenc.
Bruna, des de la seua perspectiva d’ambientòloga i creadora, presenta l’embolisme (un fenomen que patixen les plantes en estrés hídric i que emet sons rítmics sorprenentment similars al flamenc) com una metàfora sonora de l’impacte del canvi climàtic en els boscos. El seu treball busca transcendir l’antropocentrisme, utilitzant la ciència, la ficció i l’art per a despertar la consciència ecològica.
D’altra banda, a la Sala Refetor del Centre del Carme es presentarà ‘Inside’ de Dimitris Papaioannou, una instal·lació a escala humana que convida a una contemplació pausada de la condició humana en un món marcat per crisi. Originada a Atenes en 2011, esta projecció de metratge ‘en brut’ de sis hores de duració mostra a trenta performers repetint moviments senzills en un bucle infinit. La repetició constant genera una energia palpable, creant un espai liminal entre la projecció i els cossos en moviment.
Papaioannou indaga en l’activació i desactivació dels entramats socials, proposant una reflexió sobre el cos en relació amb uns altres, amb objectes quotidians i amb l’imaginari col·lectiu, transformant el teatre en un espai expositiu on el públic té la llibertat d’observar el temps que desitge.
La jornada inaugural del Festival 10 Sentits es presenta com una potent experiència que, a través de diverses disciplines artístiques, busca estimular la reflexió crítica i la consciència sobre els desafiaments contemporanis, marcant l’inici d’un festival compromés amb l’exploració de la sensibilitat i el pensament a través de les arts vives.



